diumenge, 26 de desembre del 2010

BON NADAL

Us deixo les Felicitacions de Nadal, esperant que aquestes celebracions us omplin d'alegria els vostres cors i que retrobeu a tots els que estimeu.

La de Casa

La de Pa Sucat



La familiar divertida



I per acabar una bonica cançó de Nadal

diumenge, 19 de desembre del 2010

ROSCOS DE VI


Aquesta és una d’aquelles tradicions familiars que m’agraden. Es una tradició fruit del mestissatge cultural, a casa de la meva dona es feien els roscos de vi i d’ou per Nadal i el dia de Nadal es desitjaven bon Nadal al dematí amb uns roscos i una mica d’anís que el pater familiae s’encarregava de portar al llit a l’hora que despertava tota la família. D’ells en vaig aprendre i ara ja forma part de la nostra tradició familiar.
Quan s’apropa el Nadal hem d’estar pendents de quan donen l’oli nou a Picamoixons, aquest any una mica més tard del costum, va ser  aquest divendres passat. I ja tens a la família cap a Picamoixons ahir al vespre, que avui s’havien de fer els roscos per Nadal. Avui hem fet vuit quilos i mig de roscos per casa, la família i els amics. 
A casa nostra i per extensió a la família, el Nadal arriba amb els roscos.
I ara us explicaré com els hem fet, la formula és per fer uns 8 kg de roscos, feu-ne la reducció vosaltres mateixos.

Ingredients:
  • 1l d’oli de Picamoixons.
  • 1l de vi blanc de Capçanes.
  • 50cc d’anís.
  • Un parell de grapats de matafaluga.
  • 1’5 kg de sucre.
  • 4 kg de farina.
  • Un sobre de llevat.

 El dia abans heu de posar 1l d’oli a la paella i quan estigui bastant calent apagueu el foc i tireu-hi els dos grapats de llavors d’anís.

Pimpinella anisum

L’endemà al matí moleu el sucre ben fi, agafeu un quilo de sucre i el desfeu amb el vi blanc.
Després heu de agafar  un gibrell de ceràmica,  “el lebrillo” com diuen a ca els sogres, i  posar-hi el gotet d’anís, l’oli, el llevat i aneu-hi posant la farina fins que la massa no s’enganxi als dits.

Amassant primer amb la màquina

Un cop feta la massa es posa sobre el marbre i arriba l’hora de treballar-la amb força amb els punys i les mans , és el moment bo per deixar esplaiar-se els adolescents atonyinant la massa.


Desfugant-se amb la massa

Un cop la massa està apunt cal estirar-la i amb l’ajut d’un parell de gots fer la forma dels roscos, us poso una foto perquè ho veieu.





Els roscos els fregirem amb oli de Picamoixons i després els posem a escórrer un cop escorreguts els arrebossem amb el sucre mòlt, aquesta operació és l’anomenat “embarrado con azúcar”.


Passant per sucre els roscos

També els podem coure al forn i després es suquen en anís i es passen pel sucre mòlt.

Roscos al forn

Per anís i per sucre

Un cop acabat tot el procés els deixeu reposar unes hores perquè s’assequin una mica, després els podeu guardar amb capses i duren ben bè un parell de mesos.

I si voleu seguir la tradició cal llevar-se abans que ningú el dia de Nadal i despertar a la família amb un plat amb un parell de roscos i una copeta d’anís pels grans  i als petits de mistela.

BON NADAL


dissabte, 18 de desembre del 2010

UNA DECISIÓ VALENTA

Avui Joan Puigcercós ha decidit no presentar-se com a president d’Esquerra Republicana al proper congrés.  Ha fet honor a l’eslògan de la campanya al Parlament GENT VALENTA.
És evident que la davallada d’ERC va ser important i avui al Consell Nacional s’ha tancat una etapa que ha donat molts motius perquè aquesta davallada es produís:  les lluites internes. Un cop acabat el passat congrés,  on es va manifestar que dins d’ERC hi ha moltes formes de pensar,  no es va saber tancar bé, recosint el partit entre totes les sensibilitats i formes de pensar per rellançar el partit. Finalment aquest motiu junt amb d’altres van passar factura electoral.
S’ha après dels errors del passat i ara el Joan Puigcercós pren una decisió valenta: liderar el partit fins el congrés  i no presentar-se per garantir el relleu generacional i alhora conduir-lo en aquests moments difícils.  Ha dit que treballarà per aconseguir una candidatura sòlida i unitària de cara al congrés  “perquè s'acabin aquests accents, aquestes famílies i aquests instints” i també ha dit que “diversitat és perfectament compatible amb la cohesió i la solidesa”
Esquerra és l’únic partit assembleari on les decisions es prenen per votació de TOTS els militants, i tots els vots valen el mateix. Aquest fet diferencial i de democràcia interna on es publicita tot el que es fa i es dóna transparència a les decisions dels militants, sembla que topa amb la ciutadania poc amiga del soroll i les discrepàncies. 
Que prima més l’estètica o l’ètica?  Sembla que ens agraden les coses ben embolicades,  polides i que entrin pels ulls sense tenir en compte què hi ha dins del paquet,  més que les caixes de vidre transparent per veure que hi ha a dins.

Espero que algun dia es reconegui l’esforç de democràcia interna que fa que ERC sigui un partit diferent i no un més dels partits, per això és el meu partit. Un partit transparent en les decisions internes, en el seu finançament i en la seva aposta de país.




TOTS JUNTS PODEM FER GRANS COSES

dijous, 2 de desembre del 2010

ESPINACS AMB GAMBES


Fa dies que no poso cap recepta i ara que comença el temps dels espinacs us suggereixo un plat amb diferents sabors i a un xic d’originalitat.
Molts cops barregem tots els sabors en el plat i li deixem fer el xup xup necessari per agermanar-ho tot. Aquest plat pretén el contrari, mirar de separar els ingredients i que cadascú al plat faci la seva barreja particular.
Necessitarem:
Espinacs
Llagostins
Cansalada ibèrica
Gambetes petites
Pinyons
Mel
Oli de Picamoixons
Vi ranci de Cal Cecílio de Gratallops

Com sempre començarem anant a mercat i comprant uns bons espinacs, uns llagostins frescos i la resta d’ingredients.

Rentem els espinacs i els posem en una olla només amb l’aigua que portin i els salem. Posem foc viu, els tapem i els anem girant amb l’ajuda de dues forquilles, quan deixin anar aigua, els girem de nou, no els hem de coure excessivament. Els traiem  els escorrem.

Amb una paella hi posem l’oli i saltegem els espinacs tallats a foc viu,  els reservem.
Pelem els llagostins en cru deixant-los els caps. Agafem la cansalada ibèrica i en fem uns talls molt fins, un bon consell per tallar-la fina és posar-la 15 minuts al congelador. Amb aquests talls emboliquem els llagostins.

Posem una paella antiadherent a foc fort, sense oli. Quan estigui ben calenta poseu-hi els llagostins. La cocció aquí és delicada,ja que hem d’aconseguir que la cansalada s’enrosseixi i que el llagostí que cuit al punt sense passar-se sinó quedarà eixut; per això es millor no posar molts llagostins alhora a fer-se per evitar que es refredi la paella. Un cop trets reserveu l’oli que ha fet la cansalada a la paella.
Saltegem les gambetes amb oli, quan siguin roses poseu-hi unes gotes de vi ranci i quan s’hagi evaporat ho reserveu.

En una altra paella poseu a enrossir els pinyons amb un  raget d’oli, quan estan rossos afegiu-hi una cullerada de mel.

I ara el més interessant muntar el plat. Disposem els espinacs al mig, a sobre un parell de llagostins, repartim les gambetes i els pinyons caramel·litzats i ho amanim amb unes gotes del oli que ha fet la cansalada.
La gràcia està en anar menjat petites porcions barrejades al gust del consumidor.

Per veure un bon rosat, jo us proposo el Mas Dionis de Capçanes. Un bon vi descobert per mi fa poc i que acompanya molt be plats contrastats com aquest.

divendres, 19 de novembre del 2010

ERC i el Museu Casteller de Valls

Actuació a Valls el segle passat


A Valls, parlar del Museu Casteller vol dir remuntar-se al passat. Quan se’n començava a parlar, molts encara anàvem amb pantalons curts; era quan l’alcalde de Valls era Pau Nuet. En aquell moment ja hi va haver discrepàncies amb la ubicació, i de ben segur que molts, els de més edat, recordareu la polèmica amb Can Segarra, per si s’enderrocava i s’hi havia de fer el Museu.
El que podia haver estat un eix vertebrador de la societat vallenca, fent-lo un objectiu comú, il·lusionador i amb potencialitat per a la ciutat, s’ha transformat en una discussió constant i en un joc de despropòsits que s’han allargat in eternum.


Divendres passat es va fer la reunió del Consorci del Museu Casteller per presentar el projecte bàsic, presidida pel conseller Tresserras, l’únic conseller que ha cregut honestament en el projecte i l’únic que ha fet realitat el compromís adquirit a principis de legislatura. Per tant, sembla que ens anem apropant a fer realitat aquest projecte.
 
Vista exterior de futur museu
Vista del vestíbul del futur Museu

Arribat a aquest punt, però, des d’ERC de Valls volem fer unes quantes consideracions.
·         Des de sempre hem defensat la ubicació del Museu a l’edifici de la plaça dels Quarters. De fet, quan el Jordi de Bofarull va ser regidor de Cultura i va impulsar el pla d’equipaments culturals de Valls, el Ple va acordar, amb el suport de CiU, situar el Museu en aquell indret, després d'un llarg treball de consens al qual van arribar els agents socials, els experts i els partits polítics de Valls (un emplaçament, per cert, amb que CiU es va presentar a les eleccions).
Colocació de la pancarta al Narcís Oller del Futur Museu
·         El Consorci del Museu Casteller  estableix el finançament del Museu: 50% Generalitat, 25% Diputació i 25% Ajuntament de Valls.
·         El pressupost global pot rondar el 10 milions d’euros.
·         Quan pren possessió el conseller Tresserras, fixa com un dels seus compromisos de legislatura la construcció del Museu Casteller a Valls. Els pactes són els següents:
o   El Departament  de Cultura i Mitjans de Comunicació tindrà la responsabilitat del projecte arquitectònic i museogràfic.
o   La Coordinadora de Colles i els tècnics vetllaran per la museologia, la recerca de peces, etc.
o    L’Ajuntament de Valls decidirà l’emplaçament i en serà el responsable.
Reunió del Conseller Tresserras amb el Regidor Jordi Bofarull
·         Quan el pacte de la sociovergència a l’Ajuntament de Valls decideix fer l’ARE de Ruanes i vincula al projecte el museu casteller per fer-lo més digerible, ERC de Valls ens hi oposem rotundament.

·         A diferència de com havien actuat anteriorment els grups locals de CiU i el PSC, que havien fet passar els interessos de partit davant els interessos de ciutat posant pals a les rodes al projecte del Museu Casteller quan no eren a l'Ajuntament i governaven la Generalitat, ERC de Valls va actuar amb ètica i amb sentit de ciutat, tot procurant que el projecte no s'aturés i pogués tirar endavant d’una vegada. Al mateix temps, el grup municipal va treballar a la ciutat per canviar l'emplaçament de Ruanes, que creiem que és un gran error però que és el volgut per CiU i PSC, que tenen majoria a Valls.  

La decisió no va ser fàcil, però en el món de la política municipal s’ha de procurar prendre decisions que siguin profitoses pel futur de Valls, encara que això suposi aparcar les opinions de partit.

A dia d’avui les coses estan de la següent forma:
La Generalitat ha fet la feina: ha escollit l’arquitecte, ha supervisat el projecte museístic, ja té el projecte bàsic redactat i d’aquí a un mes el projecte executiu estarà acabat.
L’Ajuntament de Valls encara no té els terrenys en propietat i a hores d’ara  només té un acord amb un particular perquè quan es faci la parcel·lació del terreny cedeixi aquest terreny a canvi d’una parcel·lació diferent de la prevista inicialment. Si l’Ajuntament hagués fet la feina a temps, el Museu ja estaria en marxa.
Estat actual dels terrenys
Des d’Esquerra de Valls creiem que cal explicar les coses i que cadascú assumeixi la seva responsabilitat en la feina de tirar endavant el Museu Casteller, i podem dir amb orgull que ara és més a prop que mai gràcies al treball del conseller Joan Manuel Tresserras, que ha complert el seu compromís de fer el Museu Casteller. A hores d’ara no només s’hauria col·locat la primera pedra, sinó que les obres ja haurien començat si l’Ajuntament de Valls hagués fet la seva feina i tingués la propietat dels terrenys.

Tant de bo que l’èxit aconseguit amb el nomenament dels castells com a patrimoni immaterial de la humanitat sigui el preludi d’un altre èxit per a la ciutat: la construcció del Museu Casteller.


Vídeo oficial de la candidatura dels Castells a Patrimoni de la Unesco

Us deixo uns quants links amb més informació:

dissabte, 6 de novembre del 2010

Un altre Valls és Possible


Divendres passat, a la xerrada-col·loqui ‘Gent honesta i valenta al Govern’, vaig poder  exposar, acompanyat del president del Parlament i número 2 de les llistes d’ERC per Barcelona a les pròximes eleccions al Parlament, Ernest Benach, els motius que m’han portat a prendre la decisió de presentar-me  com alcaldable d’ERC a Valls. Bàsicament son tres motius.
En primer lloc per convicció, perquè penso que no estem en aquest món per ser-ne mers espectadors sinó que som actors, i com a tals tenim la possibilitat de canviar les coses que no ens agraden. Tots els ciutadans i les ciutadanes, sense excepció, hauríem de contribuir, d’una forma o altra, a millorar la ciutat o el poble en què vivim.
En segon lloc, perquè a ERC he trobat aquest esperit de treball per millorar les coses, amb una manera de fer honesta, participativa i amb uns valors fortament arrelats a la tradició republicana i d’estima al país i al territori.
I finalment, també m’he decidit per l’exemple de la gent que Esquerra ha tingut a l’Ajuntament i que sempre ha treballat en positiu per millorar el benestar i les condicions de vida dels ciutadans de Valls, ja fos des del govern o des de l’oposició, i defugint les polèmiques estèrils que no porten enlloc.

Divendres vaig començar a desgranar els grans objectius de ciutat que ens plategem. Volen ser un canvi de tendència, sobretot en el dia a dia de l’Ajuntament, molt més proper al ciutadà i sobretot pensat per a la gent, el que denominem com a “un Valls social, de la gent”. També volem un model de ciutat més endreçat i harmònic urbanísticament, i un Valls amb més identitat on recuperem l'autoestima i orgull de ciutat entre els vallencs.
Amb aquestes premisses hem començat a treballar en equip. Perquè encara que sigui jo qui encapçali la llista i sigui, a ulls de la ciutadania, el cap visible, la veritat és que al darrere d’aquest projecte estem construint un gran equip cohesionat, amb gent compromesa per Valls, amb empenta, i amb ganes de dedicar allò que té tant de valor i que sempre trobem a faltar: el temps. Un temps que cedim amb il·lusió per dedicar-lo a la millora de Valls.

Tanmateix, aquest equip no és un col·lectiu tancat sinó que vol ser el més ampli possible, amb moltes orelles obertes als ciutadans. És per aquest motiu que us convido a tots els que tingueu ganes de fer un Valls millor, que vulgueu canviar coses de la ciutat que us desagraden o, senzillament, que vulgueu aportar idees i a participar d’aquest projecte a que us poseu en contacte amb nosaltres a través de valls@esquerra.cat. Explica’ns el teu cas i analitzarem la millor manera de treballar plegats en benefici de Valls i els vallencs.
Estic convençut que un altre Valls és possible, i que entre tots podem millorar la ciutat, i que ens en sentim més i més orgullosos.

dissabte, 23 d’octubre del 2010

El GUANT fa forat

 Avui us deixo aquí  l'article d'opinió que vaig publicar a delcamp.cat
Divendres passat es va inaugurar el GUANT, Festival internacional de Teatre de Titelles de l’Alt Camp, fruit d’una iniciativa de la Companyia Pa Sucat de Valls, que enguany arriba a la seva sisena edició i que s’emmarca com un referent cultural de primer ordre que ja ha superat l’àmbit de la comarca i del Camp de Tarragona i que, mica en mica, any rere any, va consolidant-se i estenent-se arreu del país.
Amb tot, la  voluntat del Festival d’arribar al màxim de poblacions de la comarca ha estat i continua sent un dels seus objectius principals. Sempre he cregut que la cultura ha d’estar a l’abast de tothom i que els ciutadans han de tenir el dret de poder veure espectacles de primer nivell a la seva població, perquè això fa augmentar la vinculació afectiva pel propi municipi.  Aquesta aposta per la Cultura ha fet possible també que algunes primeres figures internacionals del món dels titelles passin, a cada nova edició, pels pobles de la comarca. Aquest any, per exemple, tindrem el gust de veure el mestre titellaire tradicional d’Anglaterra Rod Burnett que ens porta una proposta desenfadada i divertida sobre el Punch, que és el titella tradicional d’Anglaterra.
Un altre fet inherent al GUANT és l’aposta per l’estrena d’espectacles en català. Crec que és bo normalitzar la nostra característica lingüística de país en les relacions internacionals amb les companyies.  Així, cada any hi ha companyies estrangeres que ens porten les seves propostes traduïdes al català. Aquest any són tres:  una de la companyia francesa Pupella Noguès i dues de companyies espanyoles, Títeres de Maria Parrato i Periferia Teatro.  Aquest fet contribueix a fer pedagogia internacional de la nostra llengua i la nostra cultura, a la vegada que ajuda a obrir el ulls a les companyies internacionals pel que fa al potencial del nostre mercat teatral.
Tanmateix, un festival ha de servir per potenciar la difusió de tot el que es cou de forma pròxima i ha de ser una plataforma al servei de les companyies del camp de Tarragona. I el GUANT, des de la seva gènesi, sempre ha tingut molt en compte aquest fet i fruit d’aquest treball i aquesta persistència, enguany comptem amb quatre companyies de proximitat que presenten els seus espectacles i dues d’elles estrenen al festival.
Per tot això crec que hem d’omplir escenaris i carrers aprofitant aquesta aposta Cultural que ja compta amb el reconeixement de tot el sector especialitzat i amb un gran ressò mediàtic que ens col·loca en el centre del món cultural durant una setmana.
Us convido a que us deixeu emocionar i emportar per la màgia dels titelles durant aquesta setmana i us recordo que trobareu tota la informació del festival a la web: www.festivalguant.cat

dimarts, 12 d’octubre del 2010

Quantes veritats en tan poc temps

Aquest dijous passat la comissió d’actes religiosos de les Decennals va començar el cicle Diàlegs.  Amb un format de conferència entrevista, el Francesc Domènech entrevistava l’Arcadi Oliveres.
Va ser una  sessió d’aquelles que t’obren el ulls a moltes coses, si bé a vegades sembla que el pessimisme ens colpegi i que no hi hagi solució, veiem que nosaltres també podem fer moltes  coses: com bé deia, “ el moment més fosc del dia és just abans de que surti el Sol”; per tant , encara que ho vegem complicat no podem claudicar.
Va fer una repassada per molts temes que ens afecten tant a nivell local com a nivell global. Parlar de com superar la crisi i de com superar la pobresa al món semblen veritables tòtems que només estan a les mans del poderosos i del governs dels països, però amb aquella naturalitat d’un bon carnisser  que va obrint la peça de carn per deixar totes les parts al descobert ens va mostrar les vergonyes de la nostra societat  i ens va donar pistes del que podem fer nosaltres, ja que els governs no ho faran perquè són els primers interessats que no hi hagi cap canvi.
El primer que hem de fer és informar-nos bé, contrastar les dades, i avui en dia gràcies a les xarxes d’internet podem tenir informació de diverses fonts i després actuar amb consciència. Ens en dóna exemples que van des del més proper, comprar la llet de les cooperatives catalanes i no la de altres marques que no paguen preus justos als productors fins a les grans multinacionals (Nike, Coca Cola, Nestlé), que compren la matèria primera  a un preu irrisori i ens el venen caríssim. Què podem fer? Dons comprar productes de comerç just (un parell d’enllaços http://www.intermonoxfam.org/ca/page.asp?id=277  , http://www.e-comerciojusto.org/es/ ) , perquè el que nosaltres paguem arribi a qui produeix i no als intermediaris. I això és igualment aplicable als productors de cafè d’Etiòpia o els de cacau d’Equador que als productors de mandarines i arròs del delta de l’Ebre o els de fruits secs de l’Alt Camp.
http://www.justiciaipau.org
 

També a l’hora d’invertir els diners d’estalvi  els podem posar en alguna de les grans entitats financeres que utilitza els diners per a inversions  poc clares: indústria armamentística, paradisos fiscals, operacions especulatives..., o bé podem invertir en entitats de banca ètica : Fiare http://www.proyectofiare.com/ o bé COOP57  http://bit.ly/aa9cn3

A nivell de la crisi també ens va donar receptes: si tots treballem menys, hi haurà gent que podrà tenir accés al món del treball i aleshores baixarà l’atur. De fet no anem a descobrir res: això va ser el que es propugnava a França a l’època de Lionel Jospin  i ho va posar en marxa ja fa uns quants anys, i a Alemanya també s’aplica. Amb la famosa jornada laboral de 35 hores per a tothom en lloc de la de 40 hores, per cada set persones actives es crea un nou lloc de treball.

I moltes altres coses que ens va explicar! Crec que sempre que es tingui l’oportunitat d’escoltar-lo s’hauria d’aprofitar. 


Ja ho deia, el Capità Enciam: “Els petits canvis són poderosos”.

dimarts, 28 de setembre del 2010

AROMES DE MISTELA

Collita de Macabeu

Aquest darrer cap de setmana vam fer mistela a la masia, és una d’aquelles experiències que encara ens perduren dels temps on al camp es feia de tot: La conserva de tomaca, el vi casolà, la matança del porc, les ratafies.....
El procés del vi s’ha tecnificat i s’han arribat a controlar molt tots els processos de fermentació aconseguint vins fantàstics, qui recorda aquell vi a doll que calia posar a la bota i anar-lo ensofrant per evitar que no s’oxidés.
El meu pare havia fet vi i mistela fa molts anys i ara deu fer una vintena d’anys, vam recuperar una premsa antiga i van tornar a iniciar la tradició, es va convertir amb un dia de trobada familiar, on tothom tenia la seva feina, el més petits a xafar amb el peus el raïm, sempre hi havia cua! i els altres, uns desgranant, altres fent anar la premsa i al final posant-lo a la bota.

Xafant
 

I tots a esperar els panellets per tastar la primera mistela!
Aquest darrer any hi hem tornat, sense premsa, la pobreta és ja més una peça de museu que no una eina. Tot s’ha repetit: La il·lusió de les meves nebodes, era el primer any que xafaven!, les ganes meves de cercar nous gustos, hem fet mistela de moscatell, de macabeu i d’una barreja de malvasia i trepat i tot sota l’atenta mirada del patriarca, l’avi Joan Cartanyà que assegut a la seva cadira va reullant com ho fem. 



Hem canviat el carretell per garrafes de vidre, així podem fer els diferents tipus mistela, fent servir les mans enlloc de la premsa i el resultat ha estat prou bo 38 litres que ja reposen al celler esperant que es clarifiquin i s’assolin els pòsits. Ara  només cal deixar que el temps faci la seva feina i després decantar i filtrar per seure tranquil·lament a fer sobretaula amb un gotet a la mà.


Be el cap ja treballa pensant en noves coses per l’any vinent, .... i si deixo macerar el most negre xafat amb les pells 24 h a la nevera perquè els tanins ....... 


Deixo unes fotos de la jornada

Most un cop xafat
 .
Premsa manual


Colant el most
A la garrafa amb l'alcohol

dijous, 23 de setembre del 2010

Un somni de complicitats

Avui he fet pública la decisió de presentar-me com a cap de llista d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) a Valls, a les properes eleccions municipals.
He de dir que ha estat una decisió molt pensada i rumiada amb la família, amb els amics de tota la vida i amb gent del partit, de Valls i de fora, i que si he acceptat aquest repte ha estat, sobretot, per la confiança que m’han fet tots ells, així com tots els i les militants d’ERC de Valls, però també per la il·lusió d’aportar tot el que bonament pugui fer per la meva Ciutat.
Una Ciutat que té un enorme potencial, amb una situació geogràfica privilegiada ( per això ens han mirat i ens miren tantes plataformes logístiques), amb unes entitats fortament arrelades, i una gran gent. Passa, però, que moltes vegades sembla que no n’estiguem prou orgullosos de la nostra ciutat i de les aportacions que ha fet a la humanitat (els castells o els calçots en són una bona mostra); o que no reconeixem suficientment els nostres ciutadans que han triomfat pel món; o que no ens estimem prou aquesta ciutat on vivim i, en canvi, ens deixem emmirallar per altres de fora. Per tot això crec que val la pena treballar per canviar la ciutat, fent que tots l’estimem i ens en sentim més i més orgullosos.

Estelada al balcó l'any 2006 gràcies a la moció d'ERC
I perquè fer-ho per Esquerra? Doncs per tot el que representa ideològicament i pels valors i anhels que ha defensat, amb honestedat i valentia, al llarg de la seva història; i en clau local, per sentir-me hereu de la feina que han fet tots i cadascun dels meus predecessors a l’Ajuntament, d’unes vegades governant i d’altres, a l’oposició.  Esquerra a Valls sempre ha treballat de manera honesta per mirar de millorar el benestar i les condicions de vida dels seus ciutadans, i sempre ha mirat de ser positiva i conciliadora en benefici de la comunitat.
I aquesta ha de ser la fórmula. Tots i cadascun de nosaltres, tinguem la ideologia que tinguem,  hem de contribuir d’una forma o altra a millorar la ciutat en què vivim, i, sincerament, jo em veig en cor, en col·laboració -en primer lloc- de tots els companys i companyes d’esquerra i, també, de tots aquells ciutadans que es vulguin sumar al projecte o que tinguin coses a dir, de poder continuar aportant propostes de millora per Valls.

M’agradaria poder contribuir a fer arribar tots els anhels i necessitats dels ciutadans a l’Ajuntament per donar-hi solucions i fer de Valls una ciutat més agradable per viure-hi, més cohesionada, on sentir-se còmode i orgullós de viure-hi. En seguirem parlant i no cal dir que compto amb la teva crítica, els teus suggeriments, les teves propostes... amb la teva complicitat.