dimarts, 28 de setembre del 2010

AROMES DE MISTELA

Collita de Macabeu

Aquest darrer cap de setmana vam fer mistela a la masia, és una d’aquelles experiències que encara ens perduren dels temps on al camp es feia de tot: La conserva de tomaca, el vi casolà, la matança del porc, les ratafies.....
El procés del vi s’ha tecnificat i s’han arribat a controlar molt tots els processos de fermentació aconseguint vins fantàstics, qui recorda aquell vi a doll que calia posar a la bota i anar-lo ensofrant per evitar que no s’oxidés.
El meu pare havia fet vi i mistela fa molts anys i ara deu fer una vintena d’anys, vam recuperar una premsa antiga i van tornar a iniciar la tradició, es va convertir amb un dia de trobada familiar, on tothom tenia la seva feina, el més petits a xafar amb el peus el raïm, sempre hi havia cua! i els altres, uns desgranant, altres fent anar la premsa i al final posant-lo a la bota.

Xafant
 

I tots a esperar els panellets per tastar la primera mistela!
Aquest darrer any hi hem tornat, sense premsa, la pobreta és ja més una peça de museu que no una eina. Tot s’ha repetit: La il·lusió de les meves nebodes, era el primer any que xafaven!, les ganes meves de cercar nous gustos, hem fet mistela de moscatell, de macabeu i d’una barreja de malvasia i trepat i tot sota l’atenta mirada del patriarca, l’avi Joan Cartanyà que assegut a la seva cadira va reullant com ho fem. 



Hem canviat el carretell per garrafes de vidre, així podem fer els diferents tipus mistela, fent servir les mans enlloc de la premsa i el resultat ha estat prou bo 38 litres que ja reposen al celler esperant que es clarifiquin i s’assolin els pòsits. Ara  només cal deixar que el temps faci la seva feina i després decantar i filtrar per seure tranquil·lament a fer sobretaula amb un gotet a la mà.


Be el cap ja treballa pensant en noves coses per l’any vinent, .... i si deixo macerar el most negre xafat amb les pells 24 h a la nevera perquè els tanins ....... 


Deixo unes fotos de la jornada

Most un cop xafat
 .
Premsa manual


Colant el most
A la garrafa amb l'alcohol

dijous, 23 de setembre del 2010

Un somni de complicitats

Avui he fet pública la decisió de presentar-me com a cap de llista d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) a Valls, a les properes eleccions municipals.
He de dir que ha estat una decisió molt pensada i rumiada amb la família, amb els amics de tota la vida i amb gent del partit, de Valls i de fora, i que si he acceptat aquest repte ha estat, sobretot, per la confiança que m’han fet tots ells, així com tots els i les militants d’ERC de Valls, però també per la il·lusió d’aportar tot el que bonament pugui fer per la meva Ciutat.
Una Ciutat que té un enorme potencial, amb una situació geogràfica privilegiada ( per això ens han mirat i ens miren tantes plataformes logístiques), amb unes entitats fortament arrelades, i una gran gent. Passa, però, que moltes vegades sembla que no n’estiguem prou orgullosos de la nostra ciutat i de les aportacions que ha fet a la humanitat (els castells o els calçots en són una bona mostra); o que no reconeixem suficientment els nostres ciutadans que han triomfat pel món; o que no ens estimem prou aquesta ciutat on vivim i, en canvi, ens deixem emmirallar per altres de fora. Per tot això crec que val la pena treballar per canviar la ciutat, fent que tots l’estimem i ens en sentim més i més orgullosos.

Estelada al balcó l'any 2006 gràcies a la moció d'ERC
I perquè fer-ho per Esquerra? Doncs per tot el que representa ideològicament i pels valors i anhels que ha defensat, amb honestedat i valentia, al llarg de la seva història; i en clau local, per sentir-me hereu de la feina que han fet tots i cadascun dels meus predecessors a l’Ajuntament, d’unes vegades governant i d’altres, a l’oposició.  Esquerra a Valls sempre ha treballat de manera honesta per mirar de millorar el benestar i les condicions de vida dels seus ciutadans, i sempre ha mirat de ser positiva i conciliadora en benefici de la comunitat.
I aquesta ha de ser la fórmula. Tots i cadascun de nosaltres, tinguem la ideologia que tinguem,  hem de contribuir d’una forma o altra a millorar la ciutat en què vivim, i, sincerament, jo em veig en cor, en col·laboració -en primer lloc- de tots els companys i companyes d’esquerra i, també, de tots aquells ciutadans que es vulguin sumar al projecte o que tinguin coses a dir, de poder continuar aportant propostes de millora per Valls.

M’agradaria poder contribuir a fer arribar tots els anhels i necessitats dels ciutadans a l’Ajuntament per donar-hi solucions i fer de Valls una ciutat més agradable per viure-hi, més cohesionada, on sentir-se còmode i orgullós de viure-hi. En seguirem parlant i no cal dir que compto amb la teva crítica, els teus suggeriments, les teves propostes... amb la teva complicitat.

dilluns, 13 de setembre del 2010

Patates Baconeras

Una altre de les coses "d’antes" a la cuina és la màxima de que tot s’aprofita i d’aquí en surten una bona colla de menjars. Avui en farem un de ben senzill.
Quan es cullen les patates, sempre en surten de petites, els patacons, un rebuig per anar a vendre però que tenen el seu ús.
Aquests patacons tendres, acabats de collir es renten be i es bullen amb pell. Un cop cuits ja tenim el plat fet, si així de fàcil, es posen a taula i cadascú es pela els que es vol menjar.
Els acompanyem amb un bon oli d’oliva,  vinagre, sal, all trinxat, julivert picat, pebre negre, pebre vermell, oli de vitxo.... tot allò que se us acudi.
I per menjar-los es ben fàcil, es xafen al ser tendre i bullits amb la pell són extremadament mantegosos i adquireixen un aspecte de puré, aleshores els condimenteu amb el que vulgueu.

Hi ha variants per usar els patacons:

Pels que tenen paciència: agafeu els mes petits, els bulliu al dente, els peleu i els fregiu ala fregidora. Perfectes per acompanyar un rostit o per fer un aperitiu.
Amb sobrassada de mallorca i mel de romani

Pels sofisticats o de nova cuina: els bulliu i sense pelar-los els partiu pel mig i a sobre i poseu una mica de sobrassada de Mallorca i un toc de mel o be una mica de botifarra negra esparracada (aquella que es compra el dilluns al vespre a la cansaladeria encara calenta just acabada de sortir del perol), amb formatge de cabra, amb fredolics saltejats .... Les passeu pel microones per donar-hi un punt d’escalfor i a taula.
Amb botifarra negra i emental
Amb formatge de cabra i pinyons torrats
Amb farcit de canelò i formatge manxego sec

dimarts, 7 de setembre del 2010

VALLS, al cul del món


Fa uns dies llegia la noticia de la millora del transport públic a la línea de Puigcerdà. http://bit.ly/9pCyxk. L’alcalde de Puigcerdà i els ciutadans de la Cerdanya estavem molt satisfets amb la millora i alhora reclamavem que es seguis millorant en el futur, i el conseller Nadal es comprometia a seguir reduint el temps de viatge.
Això em provocà una sensació contradictòria, per una banda l’alegria per la millora i de l’altre la ràbia de seguir sent una ciutat molt mal comunicada a nivell de transport públic.
Fa uns anys es deia que havíem de plantar Valls al món, i a nivell de comunicacions el tenim plantat al cul del món: Una línea de tren que hi està de decoració sense cap mena de comunicació útil amb Lleida i Barcelona, ni tant sols una bona freqüència Valls -St. Vicenç. Un servei de Busos que presenta moltes deficiències en el compliment horari i les parades a Valls, sinó pregunteu-ho als estudiants que han d’anar a Reus, mala combinació amb els horaris d’estudis, cap línea directe, molts cops no para al Portal Nou tot i ser una parada obligada!

Algú veu Valls aprop d'alguna infraestructura
A més en el futur mapa de comunicacions del Camp de Tarragona el sistema de rodalies amb tramvia evita Valls on l’alternativa és el transport via Bus. A Valls estem obligats a usar el cotxe per traslladar-nos i això ens fa ciutadans de segona. Realment no comptem per res, fa quatre dies ens prenien la variant, ara sembla que ens la tornin, tots contents amb la pressió feta, molt satisfets! Ara tindrem l’autovia, però amb un retard considerable. Quans anys fa que es parla de l’autovia? 10? Quans en faran falta perquè s’acabi?
Aquest fet exemplifica una de les perversions de la política, primer et prenen el que tens després t’ho donen retallat i tard, i encara els hi agraeixes que t’hagin tingut en compte i els hi dones les gràcies; i algun polític es posa la medalla del que s’ha aconseguit. Que si m’he reunit amb tal, que jo he pressionat ...
Jo em pregunto de que ens serveix la socio-vergència a Valls si no aconseguim les infraestructures necessàries i un transport públic de cara i ulls!
Al final contents i enganyats!