diumenge, 27 de febrer del 2011

La necessitat d’unir-nos per Valls.



Des que el passat mes de setembre vaig agafar la responsabilitat d’encapçalar la candidatura d’ERC a Valls, amb vistes a les pròximes eleccions municipals, he anat mantenint entrevistes i reunions amb molts ciutadans, representants d’entitats, emprenedors, botiguers, agents culturals..... Fruit d’aquestes trobades he anat madurant la idea que el que ens cal a Valls és sumar sinergies, unificar esforços i crear una plataforma en què tots els que estiguem interessats en millorar la ciutat des d’una òptica progressista, d’esquerres i independentista hi tinguem una veu que s’escolti amb força. Parlo d’un projecte comú d’esquerres i sobiranista que sigui un referent per un ampli sector de la societat, que canviï la manera de fer política que es fa a Valls, i que generi un espai de participació activa entre els vallencs.

Crec sincerament que a Valls li toca, ara, tenir un projecte nou, amb aire fresc i amb polítiques dirigides essencialment a millorar la qualitat de vida de les persones, visquin on visquin de la ciutat, tinguin els orígens que tinguin. Una ciutat socialment cohesionada i on tots ens hi sentim còmodes i ben representats; amb bons serveis repartits de manera equitativa al centre i als barris; amb il·lusió per a progressar i liderar projectes, idees, reptes; amb oportunitats pels sectors econòmics i emprenedors que reactivin el mercat laboral; i sobretot, amb orgull de ser el què som i de formar part d’una ciutat patrimoni mundial. 


Des de mitjan gener, i amb aquest esperit de sumar esforços per oferir a la ciutadania una alternativa d’esquerres i independentista amb possibilitats d’entrar a l’Ajuntament amb més força de la que avui està representada, vam obrir converses amb els responsables de tres formacions polítiques (CUP, Solidaritat Independentista i Reagrupament), així com amb persones de plataformes polítiques amb un compromís personal amb aquests principis progressistes i nacionals fora de dubte. Molts amics i persones amb qui vaig compartir la idea van dir-me que era necessari plantejar-ho, però que alhora seria molt difícil d’aconseguir. No obstant això, calia provar-ho. 

El plantejament, d’altra banda, era prou honest i net d’ambicions: un pacte transversal, sense condicions, ni noms, ni sigles polítiques, on Valls fos el denominador comú, posant-nos d’acord en el model de ciutat que volem (no estem tan allunyats, els uns dels altres), i definint les prioritats del programa municipal. Sóc conscient, i així ho he transmès a tots amb els què m’he entrevistat, que per cosir un pacte ampli cal molta generositat. Bé doncs, des de Esquerra hem estat disposats a donar aquest pas i a cedir en alguns aspectes per arribar al bé comú. Finalment, però, no ha estat del tot possible: la CUP ha dit que ara per ara no vol pactes; Solidaritat Independentista considera positiva la iniciativa però la condiciona a que tots hi siguem, i amb la renúncia de la CUP ha optat per no presentar-se tot i que vol mantenir oberts els ponts de diàleg; i els responsables de Reagrupament han optat per sumar i donar suport al projecte. Així, presentarem una llista conjunta ERC i Reagrupament.

Amb tot, malgrat no haver reeixit en l’intent avanço que seguiré treballant fins el darrer dia per tal d’incorporar el màxim de sensibilitats a la llista i obtenir un nodrida representació de gent d’esquerres, progressista i independentista. Crec que Valls s’ho mereix i ho necessita.



dimecres, 16 de febrer del 2011

LES FESTES DECENNALS, ORGULLOSOS DE SER VALLENCS!


Aquestes festes Decennals han estat un èxit rotund i incontestable de la ciutat, i la clau de tot plegat ha estat la massiva i entusiasta participació dels ciutadans en tots els actes. Aquests dies feia goig passejar per Valls, la gent omplia els carrers, les cares eren de felicitat i es destil·lava per tot arreu l’orgull de ciutat. La gent se sentia orgullosa de ser de Valls, de pertànyer en aquesta ciutat que ha estat capaç d’estar en el centre de la mirada i en el punt d’atenció de molts ciutadans de Catalunya.
Aquest  és un fet que personalment m’emociona. Estimar Valls i gaudir de la ciutat, vet-aquí que simple i complexa a la vegada, no? Simple perquè ha quedat demostrat que quan ens hi posem de debò som capaços de convertir Valls en una ciutat entusiasta, referent, que col·labora i participa activament, que és motor i que té capacitat de liderar projectes. I complexa perquè massa sovint ens deixem vèncer i portar per una comoditat mal entesa, ens costa d’assumir un paper en la societat local, i ja ens està bé en que ens facin mentre no ens molestin massa.... I llavors acceptem amb resignació el fet que molts ciutadans visquin d’esquena a la ciutat. Insisteixo, la gran lliçó d’aquestes Decennals ha estat fer-nos veure a tots plegats que la tendència es pot capgirar oferint il·lusions col·lectives i activitats que ajudin a sentir-se partícip de la vida de la ciutat .  
Presentació del Lleó la plaça plena de gom a gom
 Han estat molts els actes que han fet possible la participació de la gent; sobretot els actes de carrer vinculats a la cultura popular  sorgits del treball incansable de molts ciutadans vinculats a entitats de cultura popular.  Hi ha hagut una activitat que, al meu parer, ha estat l’estrella d’aquest esperit: la ruta de les Tapes. Sorgida de la iniciativa d’uns ciutadans, ha fet confluir en un punt moltes sinergies: l’activitat comercial, el sortir amb els amics i socialitzar-se amb altres ciutadans amb qui és difícil de coinciir, el sentir-se partícip d’una activitat diferent i pròpia de Valls, conèixer els establiments de la ciutat... I tot això ha portat als ciutadans a sortir al carrer i a gaudir de Valls amb els amics, amb la família o amb la parella

Konig
Café del Teatre



.








La Pèrgola
Cervesia










El Rebost
Casa del Pulpo









Tant de bo aquest esperit de ciutat el puguem mantenir durant altres períodes de l’any i, per què no, que passi a formar part de la nostra forma de viure a Valls. Desitjo no haver d’esperar deu anys per tornar a gaudir d’aquest ambient. Que no s'acabi i que sigui possible està a les nostres mans.


dissabte, 12 de febrer del 2011

CUA DE BOU AMB ROVELLONS

Un cop passada la voràgine de les Decennals, en el recés del cap de setmana us deixo un nova recepta, que per cert he fet avui. Un plat contundent que necessita una cuina lenta i amorosa per treure-li tot el profit.

Necessitarem:
1kg de cua de bou tallada a rodanxes
1 porro
4 calçots
5 pastanagues
2 alls
Una tassa de tomaca ratllada
500 cc de vi negre de capçanes
200 cc de vi ranci de la cooperativa de Valls
Oli de Picamoixons.
Rovellons
Sal, pebre negre
Farina
Un polsim de farigola i de romaní.

En una cassola posarem l’oli i rossejarem els talls de cua de bou enfarinats, els reservarem en una safata.

En la mateixa cassola posarem les verdures tallades a rodanxes, i quan canviïn de color i el calçot comenci a transparentar poseu-hi la tomaca. Deixeu coure una mica la tomaca i poseu a la cassola la cua de bou que heu reservat i el vi ranci. Deixeu-ho coure uns 30 minuts, després poseu-hi el vi  negre salpebreu i col·loqueu-ho al forn no massa calent a uns 160- 180 º deixeu-ho coure una hora. És important que el vi negre porti força garnatxa negra i samsò, ja que els tanins li milloren la cocció i fan la carn més amorosa

A la cuina econòmica moments abans de trinxar el suc

Ara  retireu la cua, amb compte que no es desfaci, i passeu la salsa pel turmix, ho torneu a ajuntar tot i poseu-hi les herbes aromàtiques i continueu la cocció uns 40 minuts més. Si convé podeu afegir una mica d'aigua durant la cocció a fi efecte que la salsa no es quedi massa espessa
Deu minuts abans de servir poseu-hi els rovellons que tindreu congelats dels que vau anar a buscar a la tardor o be dels que heu anat a buscar a la botiga del barri envasats en uns pots magnífics.

Rovellons de Rojals
El punt de cocció el sabreu quan la carn es comenci a separar de l’os.

Per acompanyar-ho un bon vi negre  Priorat o del Montsant. Jo m’he decantat per un Montsant Ètim Syrah del 2004

He rumiat quina música posar, però només se m'acudia España Cañi i no m'ha fet el pes si algú te una idea millor m'ho dieu.