dimarts, 28 de setembre del 2010

AROMES DE MISTELA

Collita de Macabeu

Aquest darrer cap de setmana vam fer mistela a la masia, és una d’aquelles experiències que encara ens perduren dels temps on al camp es feia de tot: La conserva de tomaca, el vi casolà, la matança del porc, les ratafies.....
El procés del vi s’ha tecnificat i s’han arribat a controlar molt tots els processos de fermentació aconseguint vins fantàstics, qui recorda aquell vi a doll que calia posar a la bota i anar-lo ensofrant per evitar que no s’oxidés.
El meu pare havia fet vi i mistela fa molts anys i ara deu fer una vintena d’anys, vam recuperar una premsa antiga i van tornar a iniciar la tradició, es va convertir amb un dia de trobada familiar, on tothom tenia la seva feina, el més petits a xafar amb el peus el raïm, sempre hi havia cua! i els altres, uns desgranant, altres fent anar la premsa i al final posant-lo a la bota.

Xafant
 

I tots a esperar els panellets per tastar la primera mistela!
Aquest darrer any hi hem tornat, sense premsa, la pobreta és ja més una peça de museu que no una eina. Tot s’ha repetit: La il·lusió de les meves nebodes, era el primer any que xafaven!, les ganes meves de cercar nous gustos, hem fet mistela de moscatell, de macabeu i d’una barreja de malvasia i trepat i tot sota l’atenta mirada del patriarca, l’avi Joan Cartanyà que assegut a la seva cadira va reullant com ho fem. 



Hem canviat el carretell per garrafes de vidre, així podem fer els diferents tipus mistela, fent servir les mans enlloc de la premsa i el resultat ha estat prou bo 38 litres que ja reposen al celler esperant que es clarifiquin i s’assolin els pòsits. Ara  només cal deixar que el temps faci la seva feina i després decantar i filtrar per seure tranquil·lament a fer sobretaula amb un gotet a la mà.


Be el cap ja treballa pensant en noves coses per l’any vinent, .... i si deixo macerar el most negre xafat amb les pells 24 h a la nevera perquè els tanins ....... 


Deixo unes fotos de la jornada

Most un cop xafat
 .
Premsa manual


Colant el most
A la garrafa amb l'alcohol

2 comentaris:

  1. Quin goig que fa!.

    Me'n hauràs d'explicar tots els secrets. A casa també cada vegada més donem valor als nostres productes, però sobretot a la cuina i el beure confegits piano, piano. Vaja, això que en diuen els italians d'slow food. MMMMMM!

    L'altre dia, per el camí de Masllorenç, mentre corria, vaig percebre una olor a macabeu que em va agradar tant. I no és que el macabeu m'agradi m'estimo més altres varietats !. Sinò que m'agrada tot allò que es quotidià, i que forma part de la nostre cultura.

    Salut!.


    Per cert, ja ens explicaràs si us ha quedat bé, oi?

    ResponElimina
  2. La gràcia de les coses fetes a poc a poc i compartint tot un dia de relació és que tenen un plus afegit: la conversa, el treball col·lectiu.... La llàstima és que aquestes coses cada cop es queden recloses en l'aparador del tipisme:la matança del porc, el vi casolà, les conserves... aviat només les trobarem com a reclam turístic o com a peça de museu.

    Quan l'encetem ja la tastaràs i podràs opinar en primera persona del resultat.

    Fins aviat.

    ResponElimina