dimecres, 21 de juliol del 2010

El meu primer post


Avui començo aquest blog, l’escric des de la masia, un petit racó de tranquil·litat a la partida de Ruanes de Valls. No es que estigui aïllat, perquè just enfront tinc el Bon Sol, per recordar-me que la humanitat està a prop.

Durant l’estiu sembla que el temps no s’acabi, es fa fosc mes tard, el dia dura més; però no se si és que volem fer moltes coses aquests dies o be perquè ens prenem la vida amb més tranquil·litat però no hi ha dia que acabi la feina que m’he planificat fer. I això és una contradicció vital, enfronta el temps de repòs amb l’estrès de la feina.

Potser hauria de dedicar-me a la vida mes contemplativa, a seure, llegir, descansar.... però alguna cosa em tiba a fer una cosa darrera l’altra i cada dia queda alguna cosa per fer per l’endemà.

Crec que tot l’any espero l’estiu per poder fer aquelles coses que durant l’any no tinc temps, endreçar la col·lecció de fotos digitals, endreçar carpetes de l’ordinador, arreglar el jardí, començar un puzzle nou .... i encara que el dia sigui llarg, el temps és finit. En fi que molt em temo que passi un estiu més i al final em quedin coses per fer per l’estiu vinent!