diumenge, 20 de març del 2011

Sentiments a flor de pell



Ahir vam organitzar un acte per homenatjar les persones que durant aquest 80 anys han treballat a Esquerra i han servit a Valls amb el seu esforç i el seu temps.

Durant les darreres dues setmanes, quan estàvem preparant  la documentació, els escrits, les fotografies, la posada en escena... ja tenia el pressentiment que aquest acte no em deixaria indiferent i la realitat ha superat de llarg el que havia pensat.

De fet al remenar fotografies i la història d’aquests homes que tant han fet per Valls, aquells primers alcaldes dels anys 30, les fotografies de Macià a Valls, les dels companys que van mantenir la flama durant el franquisme i les imatges dels ciutadans de Valls il·lusionats acompanyat els regidors que m’han precedit aquests darrers anys, tot això anava generat dins meu un seguit d’emocions que se’m fan difícils d’explicar. Una barreja d’emoció, de responsabilitat de ser hereu de tots aquests patriotes,  d’il·lusió de formar part d’un partit que tant ha fet pel país durant tants anys...

Judit Casaprima parlant del seu avi
Però ahir, tot va ser molt més intens, veure les netes de Victorià Casaprima emocionades a l’escenari agraint aquest homenatge o tota la família del Joan Guasch " Bondeu" a l’escenari dient que se senten hereus políticament del que el seu pare va representar, son sensacions que fan difícil que no se’t humitegin els ulls.
La família de Joan Guasch
Veure aquells cinc alcaldes de l’època de la república i els que van viure la guerra i el franquisme portant Esquerra al cor, et fa veure el bé que estem ara i el fàcil que ho tenim, avui no hem d’anar a la presó, ni ens afrontem a l’exili, ni a la repressió, podem parlar amb català sense por; tenim altres problemes com a país sense estat, però els que ens posem  en política ho tenim francament més fàcil que els nostres predecessors.
Josep M  Pallàs passant-me el testimoni
Més endavant  el parlament del Jordi Castells reflexionant sobre com s’ha de treballar en clau de poble amb voluntat de servei  i la presentació que el Pep Pallàs feu de mi, per tal de passar-me el testimoni, em van anar situant en un vertigen d’emocions que va acabar a l’hora d’adreçar-me als assistents a l’acte.   
Jo situat a l’escenari emmarcat per l’estelada i precedit d’aquests 80 anys d’història, de les persones  que m’han precedit, del sacrifici per la pàtria i el treball per Valls.... comences a parlar amb una sensació a l’estomac difícil d’explicar. 

Moment final de l'acte cantant els segadors
Tots aquests sentiments es quedaran en el meu cor durant molts anys, us asseguro que ha estat un dels dies que se’t queden gravats a la teva història vital.

 
Us deixo alguna foto més de l'acte i també el vídeo " A espatlles de Gegants" dedicat a aquests 80 anys d'Esquerra

Abans de començar l'acte amb els companys de candidatura
La família de Victorià Casaprima
Victorià casaprima al balcó de l'Ajuntament el 1931
Amb els companys de llista aplaudint la intervenció de l'Oriol Junqueras

 

dimarts, 8 de març del 2011

TOTS ASPIREM A LA LLIBERTAT

Tenim la sort de poder viure de primera mà un canvi que pot tenir conseqüències d’abast mundial. Durant aquest darrer mes s’han estat gestant canvis a tota la zona del Magreb que poc a poc s’estenen a la Península Aràbiga.  L’impuls revolucionari del poble que reclama democràcia davant dels líders autoritaris i dictatorials actuals pot realment fer un gir mundial tant o més gran que la caiguda del mur de Berlin.

Aquesta nova situació pot ser de vital importància en els propers anys i espero que aquesta lluita dels ciutadans que amb il·lusió esperen un nou futur, no els sigui manllevada pels interessos internacionals. Tant de bo aquesta generació sàpiga trobar uns líders polítics que estiguin a l’alçada de la situació i donin el grau de llibertat i prosperitat a aquests pobles.

D'aquesta revolta m’agraden unes quantes coses, que són les que m’il·lusionen especialment:

  • En primer lloc la sorpresa i rapidesa de les revoltes, ni els països occidentals ni els Estats Units van ser capaços de preveure els fets, la qual cosa posa de manifest que en aquest món no ho poden controlar tot.
  • El fet que un dels mitjans de convocatòria i difusió hagin estat les eines de web 2.0. El poder s’ha apropat de nou als ciutadans que anònimament s’han convocat i han esdevingut la força del canvi.
  • I finalment que el model d’aquesta revolta s’hagi inspirat més en el model islàmic de Turquia i no en referents com Afganistan on el component islàmic té un caire molt més regressiu.
Plaça Tahir a Egipte en plena revolta ciutadana

També crec que bona part de la raó de la revolta contra els governs corruptes i dictatorials ve donat per l’obertura de mires que s’ha aconseguit gracies al fluxos migratoris. Molts dels ciutadans del Magreb que s’han vist obligats a venir a Europa en busca d’oportunitats de feina per sortir de la pobresa dels seus països han conegut una societat on la democràcia dóna drets més igualitaris i on el benestar és un dret bastant generalitzat, i això ha fet que entrin en contradicció amb l’organització dels seus països on la riquesa no es redistribueix i uns quants exploten la resta fent valer estructures de l’edat mitjana on el coneixement i el desenvolupament dels pobles va en contra de l’estatus dels dictadors, per això prefereixen tenir un poble ignorant i que es conformi amb el poc que té per sobreviure. El pas per la nostra societat, amb totes les mancances que té, els hi ha permès obrir els ulls.
L'exèrcit de Tunisia rebent els clavells dels ciutadans


Tant de bo aquesta nova situació facilita el desenvolupament d’aquests països i no els hi faci falta haver de deixar casa seva per trobar un futur per les seves famílies.

Per qui vulgui ampliar informació us recomano que llegiu l’article de l’Antoni Segura al Periódico 

o bé el seu llibre “Senyors i Vassalls del segle XXI” on fa un retrat de la nova situació geoestratègica del món.


Finalment una cançó