dissabte, 23 d’octubre del 2010

El GUANT fa forat

 Avui us deixo aquí  l'article d'opinió que vaig publicar a delcamp.cat
Divendres passat es va inaugurar el GUANT, Festival internacional de Teatre de Titelles de l’Alt Camp, fruit d’una iniciativa de la Companyia Pa Sucat de Valls, que enguany arriba a la seva sisena edició i que s’emmarca com un referent cultural de primer ordre que ja ha superat l’àmbit de la comarca i del Camp de Tarragona i que, mica en mica, any rere any, va consolidant-se i estenent-se arreu del país.
Amb tot, la  voluntat del Festival d’arribar al màxim de poblacions de la comarca ha estat i continua sent un dels seus objectius principals. Sempre he cregut que la cultura ha d’estar a l’abast de tothom i que els ciutadans han de tenir el dret de poder veure espectacles de primer nivell a la seva població, perquè això fa augmentar la vinculació afectiva pel propi municipi.  Aquesta aposta per la Cultura ha fet possible també que algunes primeres figures internacionals del món dels titelles passin, a cada nova edició, pels pobles de la comarca. Aquest any, per exemple, tindrem el gust de veure el mestre titellaire tradicional d’Anglaterra Rod Burnett que ens porta una proposta desenfadada i divertida sobre el Punch, que és el titella tradicional d’Anglaterra.
Un altre fet inherent al GUANT és l’aposta per l’estrena d’espectacles en català. Crec que és bo normalitzar la nostra característica lingüística de país en les relacions internacionals amb les companyies.  Així, cada any hi ha companyies estrangeres que ens porten les seves propostes traduïdes al català. Aquest any són tres:  una de la companyia francesa Pupella Noguès i dues de companyies espanyoles, Títeres de Maria Parrato i Periferia Teatro.  Aquest fet contribueix a fer pedagogia internacional de la nostra llengua i la nostra cultura, a la vegada que ajuda a obrir el ulls a les companyies internacionals pel que fa al potencial del nostre mercat teatral.
Tanmateix, un festival ha de servir per potenciar la difusió de tot el que es cou de forma pròxima i ha de ser una plataforma al servei de les companyies del camp de Tarragona. I el GUANT, des de la seva gènesi, sempre ha tingut molt en compte aquest fet i fruit d’aquest treball i aquesta persistència, enguany comptem amb quatre companyies de proximitat que presenten els seus espectacles i dues d’elles estrenen al festival.
Per tot això crec que hem d’omplir escenaris i carrers aprofitant aquesta aposta Cultural que ja compta amb el reconeixement de tot el sector especialitzat i amb un gran ressò mediàtic que ens col·loca en el centre del món cultural durant una setmana.
Us convido a que us deixeu emocionar i emportar per la màgia dels titelles durant aquesta setmana i us recordo que trobareu tota la informació del festival a la web: www.festivalguant.cat

dimarts, 12 d’octubre del 2010

Quantes veritats en tan poc temps

Aquest dijous passat la comissió d’actes religiosos de les Decennals va començar el cicle Diàlegs.  Amb un format de conferència entrevista, el Francesc Domènech entrevistava l’Arcadi Oliveres.
Va ser una  sessió d’aquelles que t’obren el ulls a moltes coses, si bé a vegades sembla que el pessimisme ens colpegi i que no hi hagi solució, veiem que nosaltres també podem fer moltes  coses: com bé deia, “ el moment més fosc del dia és just abans de que surti el Sol”; per tant , encara que ho vegem complicat no podem claudicar.
Va fer una repassada per molts temes que ens afecten tant a nivell local com a nivell global. Parlar de com superar la crisi i de com superar la pobresa al món semblen veritables tòtems que només estan a les mans del poderosos i del governs dels països, però amb aquella naturalitat d’un bon carnisser  que va obrint la peça de carn per deixar totes les parts al descobert ens va mostrar les vergonyes de la nostra societat  i ens va donar pistes del que podem fer nosaltres, ja que els governs no ho faran perquè són els primers interessats que no hi hagi cap canvi.
El primer que hem de fer és informar-nos bé, contrastar les dades, i avui en dia gràcies a les xarxes d’internet podem tenir informació de diverses fonts i després actuar amb consciència. Ens en dóna exemples que van des del més proper, comprar la llet de les cooperatives catalanes i no la de altres marques que no paguen preus justos als productors fins a les grans multinacionals (Nike, Coca Cola, Nestlé), que compren la matèria primera  a un preu irrisori i ens el venen caríssim. Què podem fer? Dons comprar productes de comerç just (un parell d’enllaços http://www.intermonoxfam.org/ca/page.asp?id=277  , http://www.e-comerciojusto.org/es/ ) , perquè el que nosaltres paguem arribi a qui produeix i no als intermediaris. I això és igualment aplicable als productors de cafè d’Etiòpia o els de cacau d’Equador que als productors de mandarines i arròs del delta de l’Ebre o els de fruits secs de l’Alt Camp.
http://www.justiciaipau.org
 

També a l’hora d’invertir els diners d’estalvi  els podem posar en alguna de les grans entitats financeres que utilitza els diners per a inversions  poc clares: indústria armamentística, paradisos fiscals, operacions especulatives..., o bé podem invertir en entitats de banca ètica : Fiare http://www.proyectofiare.com/ o bé COOP57  http://bit.ly/aa9cn3

A nivell de la crisi també ens va donar receptes: si tots treballem menys, hi haurà gent que podrà tenir accés al món del treball i aleshores baixarà l’atur. De fet no anem a descobrir res: això va ser el que es propugnava a França a l’època de Lionel Jospin  i ho va posar en marxa ja fa uns quants anys, i a Alemanya també s’aplica. Amb la famosa jornada laboral de 35 hores per a tothom en lloc de la de 40 hores, per cada set persones actives es crea un nou lloc de treball.

I moltes altres coses que ens va explicar! Crec que sempre que es tingui l’oportunitat d’escoltar-lo s’hauria d’aprofitar. 


Ja ho deia, el Capità Enciam: “Els petits canvis són poderosos”.