dimarts, 25 de gener del 2011

DECENNALS PELS MÉS MENUTS

Us deixo el reportatge del Tac 12 on explico com son els actes de les Decennals per a tota la família.



Han estat casi 18 mesos de treball per quadrar la programació amb 46 companyies i 56 espectacles i activitats diferents amb més de 100 funcions i activitats durant les Decennals.

Ningú té excusa de quedar-se a Casa.
SORTIU AL CARRER I DISFRUTEU DE LES DECENNALS EN FAMÍLIA

Per més informació


http://www.vallsdecennals2011.cat/

dissabte, 22 de gener del 2011

SE’NS ACABEN ELS METGES D’ANTES


Aquest mes de gener hem tingut la pèrdua a Valls de dos metges dels de tota la vida, el Dr. Cortijo i el Dr. Bofarull, que s’ajunten a d’altres que ja ens han deixat: el Dr. (Josep Maria) Rodon, Dr. Domènech, Dr. Padró , Dr. Alonso... és el final d’una generació del que denominàvem els metges de casa, d’una altra forma de fer medicina.

Com bé sabeu, una forma de fer que la conec en primera persona pel meu pare.  Evidentment que el món canvia, evoluciona i millora, ara tenim més tècnica, més proves, més certesa diagnòstica i millors tractaments, però hi ha una part molt important en la cura de les malalties que rau en un mateix, en el petit metge que tenim dins del cos que ens ajuda a vèncer les malalties, i perquè aquest petit metge treballi li fa falta confiança, suport, amabilitat, bones paraules, empatia i estimació; i en aquest aspectes aquella generació de metges si que n’eren experts.
Molts d’aquests metges deien que només escoltant s'havien guarit moltes persones. Avui dia, amb les ràtios i criteris d'eficiència i gestió del temps això és més que una missió impossible. Però abans es valorava molt anar a cal metge, explicar els problemes, compartir-los amb secret professional (gairebé com un capellà), i amb una mena de conxorxa que s'establia entre el pacient i el doctor es resolien i sanaven molts mals...

Aquests dies m’han vingut un seguit de paraules que avui ja no s’usen: “aconduït”, “iguala”, paraules que definien la relació “comercial” amb el metge; l’aconduït era el cap de família i tots els seus eren clients privats del metge al que pagaven una iguala, una quantitat fixa mensual o anual que dóna dret a totes les visites necessàries i a l’hora que fos, recordo que en els anys 70  eren de 200 pessetes al mes.

Era una forma de fer medicina en que les hores comptaven poc, sempre disposats a atendre els malats, o a anar a visitar algun dels “aconduïts”a casa seva, seure al costat del llit i visitar el malalt amb la confiança de molts anys de coneixença, donant aquells ànims necessaris per activar la voluntat de curar-se.  Per contra el temps del metge pels de casa era un luxe, poques hores disponibles per la família i jo que era el petit recordo molt poques tardes amb el pare i poc temps a casa, suposo que com molts altres en aquella època.
Crec que aquesta forma de fer va marcar una època i la gent se’n sentia agraïda, la prova és que els dies dels enterraments les esglésies es van fer petites. Un estil de treball no marcat tant per la productivitat i la tecnologia, on primava la vocació pel treball i el servei a les persones; tant de bo l’aprenguéssim tots d’aquesta manera de treballar i l’apliquéssim en el nostre dia a dia, segur que Valls ho notaria.
Tard o d’hora a Valls haurem de fer alguna cosa per recordar aquestes persones que amb el seu treball diari tant van fer per millorar la qualitat de vida i l’harmonia de la ciutat.

diumenge, 9 de gener del 2011

2011: a Valls se’ns gira feina



Sempre  que comencem un nou any ens omplim de propòsits i il·lusions. Aquest 2011 ja porta un factor il·lusionador sota el braç, les Festes Decennals, una setmana festiva plena d’activitats per a tothom que pretén que els vallencs surtin al carrer i participin dels actes.

Aquestes Decennals de ben segur que seran un moment d’orgull ciutadà. Són dies d’altes despeses (entrades, vestuari...), però també poden ser dies de solidaritat. Per això des de Càritas i la Comissió d’Actes Religiosos de les Decennals s’ha creat  el projecte anomenat “Vides compartides”, que pretén facilitar habitatge a qui més ho necessita. Tant de bo aquest encertat projecte rebi el màxim de suport possible de tots plegats, perquè la cohesió social ha de ser un dels màxims valors de la ciutat, ara més que mai.

Per saber-ne mes del projecte podeu clicar  http://www.candela2011.cat/projecte.html
Podeu col·laborar fent aportacions al compte 2100 0952 40 0200003500.

Ball de la Primera a les Festes Decennals
Enguany també serà un any de reptes de ciutat: hem de fer front als problemes socials i econòmics derivats de la crisi, però també hem d’encarar molts temes pendents de fa massa temps, com planificar el futur urbanístic de Valls. Això vol dir definir clarament quin model de Valls volem pel futur i prendre decisions amb valentia política, entre altres coses, per dinamitzar el teixit comercial i per fer una bona promoció de la ciutat, dues assignatures pendents de la ciutat.

I valentia no és, precisament, escudar-se en informes per no actuar, com ha passat amb la distribució escolar de l’alumnat o amb l’Escola Municipal de Música: no tant per la despesa inútil que comporten aquests estudis, sinó sobretot perquè tots sabem quins són els problemes i les solucions en aquest sentit, seria bo de valdre’s de l’opinió qualificada dels professionals de Valls mateix.  El temps va passant i, a Valls, alguns problemes s’eternitzen. Valentia és tenir uns objectius clars, saber trobar la complicitat de tothom perquè tothom s’impliqui d’alguna manera en els objectius i, sobretot, actuar per millorar la realitat.

Res, que sembla que aquest 2011 a Valls se’ns gira feina, i tots estem convidats a participar-hi per tenir una ciutat millor.