dijous, 2 de desembre del 2010

ESPINACS AMB GAMBES


Fa dies que no poso cap recepta i ara que comença el temps dels espinacs us suggereixo un plat amb diferents sabors i a un xic d’originalitat.
Molts cops barregem tots els sabors en el plat i li deixem fer el xup xup necessari per agermanar-ho tot. Aquest plat pretén el contrari, mirar de separar els ingredients i que cadascú al plat faci la seva barreja particular.
Necessitarem:
Espinacs
Llagostins
Cansalada ibèrica
Gambetes petites
Pinyons
Mel
Oli de Picamoixons
Vi ranci de Cal Cecílio de Gratallops

Com sempre començarem anant a mercat i comprant uns bons espinacs, uns llagostins frescos i la resta d’ingredients.

Rentem els espinacs i els posem en una olla només amb l’aigua que portin i els salem. Posem foc viu, els tapem i els anem girant amb l’ajuda de dues forquilles, quan deixin anar aigua, els girem de nou, no els hem de coure excessivament. Els traiem  els escorrem.

Amb una paella hi posem l’oli i saltegem els espinacs tallats a foc viu,  els reservem.
Pelem els llagostins en cru deixant-los els caps. Agafem la cansalada ibèrica i en fem uns talls molt fins, un bon consell per tallar-la fina és posar-la 15 minuts al congelador. Amb aquests talls emboliquem els llagostins.

Posem una paella antiadherent a foc fort, sense oli. Quan estigui ben calenta poseu-hi els llagostins. La cocció aquí és delicada,ja que hem d’aconseguir que la cansalada s’enrosseixi i que el llagostí que cuit al punt sense passar-se sinó quedarà eixut; per això es millor no posar molts llagostins alhora a fer-se per evitar que es refredi la paella. Un cop trets reserveu l’oli que ha fet la cansalada a la paella.
Saltegem les gambetes amb oli, quan siguin roses poseu-hi unes gotes de vi ranci i quan s’hagi evaporat ho reserveu.

En una altra paella poseu a enrossir els pinyons amb un  raget d’oli, quan estan rossos afegiu-hi una cullerada de mel.

I ara el més interessant muntar el plat. Disposem els espinacs al mig, a sobre un parell de llagostins, repartim les gambetes i els pinyons caramel·litzats i ho amanim amb unes gotes del oli que ha fet la cansalada.
La gràcia està en anar menjat petites porcions barrejades al gust del consumidor.

Per veure un bon rosat, jo us proposo el Mas Dionis de Capçanes. Un bon vi descobert per mi fa poc i que acompanya molt be plats contrastats com aquest.

2 comentaris:

  1. Saps què Jordi,

    M'hi apunto. Fins i tot m'agrada la tria del vi.

    ResponElimina
  2. Quina gràcia jordi no se com he fet cap aquí! jejeje tu i la Remei ens vau fer el curs prematrimonial. M'ha fet gràcia que tinguessis blog com nosaltres.

    Bueno doncs els haurem de copiar aquest espinacs ;))

    Una abraçada.

    P.D: mira ja fa dos anys que aguantem deu ser pq vam tenir uns bons profes!

    ResponElimina