dimarts, 21 de juny del 2011

Tornem-hi

Vaig a reprendre el blog després del parèntesis electoral. Aquest blog serà el més personal, aquí hi trobareu cuina, aficions i blocades més personals, en l’altre blog: www.jordicartanya.cat hi trobareu l’activitat política que estic fent a l’ajuntament.

Avui us vull deixar algunes receptes d’estiu, fetes amb un dels ingredients estrella i versàtils de l’estiu: El carbassó.


Primera opció: Carbassons farcits.
Cal cercar carbassons de mida petita, partir-los pel  mig i bullir-los amb aigua lleugerament salada. Cal vigilar que no quedin massa fets, els heu de treure del foc quan estiguin al dente.
Mentre bullen cal que prepareu un sofregit amb all, ceba i tomaca. Quan el tingueu casi fet cal afegir-hi la vianda que vulgueu: botifarra negra, xoris vermell, cansalada, trinxat, sobrassada.... poseu-hi el que vulgueu, això si tot tallat petit. Un cop la vianda s’hagi sofregit afegiu un gotet de vi blanc.
Agafeu els mitjos carbassons i buideu-los una mica  del mig, els farciu amb el sofregit i cobriu-lo amb formatge. A gratinar i a menjar.

Segona opció: un acompanyament ideal Carbassó a la planxa.

 
Cal tallar-lo a llesques fines, saleu-los  i amb la planxa ben calenta els poseu a coure a banda i banda. Un cop cuits els hi podeu posar un raig d’oli en cru aromatitzat amb orenga. Son ideals per acompanyar un segon o bé d’entrant amb alguna altra verdura a la planxa.



Tercera opció: Lasanya de carbassó.
Amb els carbassons que hem fet a la planxa els posem en capes successives alternant-hi pernil dolç i formatge o bé el que més us agradi, un xic de formatge a sobre i a gratinar-ho.

Quarta opció: Tapes de Carbassó
·         Agafeu carbassó a la planxa i emboliqueu unes gambes iper sobre una mica de sal Maldon
·         Sobre una llesqueta fina de pa lleugerament torrat poseu-hi:
o   Carbassó a la planxa i a sobre uns seitons fregits i un raget d’oli de romaní.
o   Carbassó a la planxa, una capa de formatge de cabra i tapeu-ho amb més carbassó a la planxa.

Pels més agosarats: Flors de carbassó farcides.
Agafeu les flors de carbassó, les netegeu bé amb aigua freda i les farciu amb botifarra negre acabada de fer i carbassó tallat a trossets petits, les arrebosseu amb una barreja de farina, aigua orenga i un polsim de pebre i les fregiu. També les podeu farcir de brandada de bacallà o del que se us acudi.

I ja per acabar un carbassó ben tendre tallat molt finet podeu posar-lo a l’amanida.
Apa doncs que vagi de gust!

divendres, 6 de maig del 2011

Parèntesis electoral


Permeteu-me que durant el període electoral deixi aquest bloc i escrigui al de campanya. Em podeu trobar a www.jordicartanya.cat

Ens seguim veient

dissabte, 23 d’abril del 2011

Una novel·la a 24 mans


Avui al local de campanya d’Esquerra he tingut el plaer d’inaugurar una altra de les exposicions del Casinet. Aquest cop acompanyat d’uns quants escriptors vallencs, hem obert el nostre local de campanya a la literatura. De fet ha estat l’únic acte literari que s’ha fet enguany per Sant Jordi a Valls: sembla que a la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament estan per altres coses.
L’exposició recull la novel·la de dotze capítols narrada de la mà de dotze autors vallencs. Partint d’unes normes prefixades, personatges i llocs de Valls,  s’ha donat vida a aquest relat, on cada escriptor feia un capítol i el passava al següent de la llista, que partint de l’escrit anterior continuava la narració i així fins al final. A més, el divendres 29 d'abril (a dos quarts de nou del vespre) hi ha una tertúlia oberta a tothom, amb els autors, per parlar sobre aquest relat, al mateix local de campanya.
Un divertiment literari ric i divertit, que us convido a llegir i a gaudir-ne. Podeu passar pel local o bé punxar l'enllaç que us deixo a sota per baixar-vos la narració en pdf.

DESCONCERT PER A VIOLÍ  

divendres, 22 d’abril del 2011

L’ ÈTICA DEL PODER


Com més m’endinso en el món de la política i parlo amb els ciutadans més me n’adono de la necessitat d’establir una gran pedagogia en l’ètica del poder.
Actualment quasi bé tothom dóna per fet que la gent busca el benefici propi i això em preocupa, ja que pot arribar a crear la consciència de que el normal és la corrupció i els interessos propis. De fet ja es comença a consolidar aquest pensament, només cal mirar com les eleccions no castiguen els partits involucrats en temes de finançament il·legal  i els polítics que s’han enriquit abusant del poder .
Els polítics i altres persones que són referents econòmics o d’opinió, tenen una gran visibilitat mediàtica i per tant tenen la capacitat  d’influir en la societat,  aquí hi ha la clau del problema. Quan es difon i es generalitza la idea que el model estàndard és el del bé propi en lloc del bé comú.  I aquesta idea va calant a la societat cada cop més.
Personalment em molesta que posin a tothom al mateix sac, crec que hi ha molta gent que té principis ètics i es mou per millorar la societat i aportar alguna cosa al món on vivim.


Aquest descrèdit també fa que la ciutadania passi de la política i es quedi a casa, un gran error, ja que està a les seves mans canviar els polítics i l’estil de fer política. Molts cops sents a dir que “la política no m’afecta” o “ jo passo de la política”, i tant si afecta la política als ciutadans! Els polítics defineixen el marc social on ens movem els ciutadans i això ens influeix en el dia a dia.
Donat aquest creixent descrèdit estaria bé que  tots els polítics fessin un esforç de plantejar-se com van per la vida i si el que fan ho fan per benefici propi o no. Cal renovar el compromís de servei a la comunitat que va lligat a la política i així fer-la més propera al ciutadà i més participativa.
Cal que els polítics, els líders d’opinió  i els dirigents econòmics facin  un esforç en practicar amb més ètica i transparència la seva feina.

diumenge, 20 de març del 2011

Sentiments a flor de pell



Ahir vam organitzar un acte per homenatjar les persones que durant aquest 80 anys han treballat a Esquerra i han servit a Valls amb el seu esforç i el seu temps.

Durant les darreres dues setmanes, quan estàvem preparant  la documentació, els escrits, les fotografies, la posada en escena... ja tenia el pressentiment que aquest acte no em deixaria indiferent i la realitat ha superat de llarg el que havia pensat.

De fet al remenar fotografies i la història d’aquests homes que tant han fet per Valls, aquells primers alcaldes dels anys 30, les fotografies de Macià a Valls, les dels companys que van mantenir la flama durant el franquisme i les imatges dels ciutadans de Valls il·lusionats acompanyat els regidors que m’han precedit aquests darrers anys, tot això anava generat dins meu un seguit d’emocions que se’m fan difícils d’explicar. Una barreja d’emoció, de responsabilitat de ser hereu de tots aquests patriotes,  d’il·lusió de formar part d’un partit que tant ha fet pel país durant tants anys...

Judit Casaprima parlant del seu avi
Però ahir, tot va ser molt més intens, veure les netes de Victorià Casaprima emocionades a l’escenari agraint aquest homenatge o tota la família del Joan Guasch " Bondeu" a l’escenari dient que se senten hereus políticament del que el seu pare va representar, son sensacions que fan difícil que no se’t humitegin els ulls.
La família de Joan Guasch
Veure aquells cinc alcaldes de l’època de la república i els que van viure la guerra i el franquisme portant Esquerra al cor, et fa veure el bé que estem ara i el fàcil que ho tenim, avui no hem d’anar a la presó, ni ens afrontem a l’exili, ni a la repressió, podem parlar amb català sense por; tenim altres problemes com a país sense estat, però els que ens posem  en política ho tenim francament més fàcil que els nostres predecessors.
Josep M  Pallàs passant-me el testimoni
Més endavant  el parlament del Jordi Castells reflexionant sobre com s’ha de treballar en clau de poble amb voluntat de servei  i la presentació que el Pep Pallàs feu de mi, per tal de passar-me el testimoni, em van anar situant en un vertigen d’emocions que va acabar a l’hora d’adreçar-me als assistents a l’acte.   
Jo situat a l’escenari emmarcat per l’estelada i precedit d’aquests 80 anys d’història, de les persones  que m’han precedit, del sacrifici per la pàtria i el treball per Valls.... comences a parlar amb una sensació a l’estomac difícil d’explicar. 

Moment final de l'acte cantant els segadors
Tots aquests sentiments es quedaran en el meu cor durant molts anys, us asseguro que ha estat un dels dies que se’t queden gravats a la teva història vital.

 
Us deixo alguna foto més de l'acte i també el vídeo " A espatlles de Gegants" dedicat a aquests 80 anys d'Esquerra

Abans de començar l'acte amb els companys de candidatura
La família de Victorià Casaprima
Victorià casaprima al balcó de l'Ajuntament el 1931
Amb els companys de llista aplaudint la intervenció de l'Oriol Junqueras

 

dimarts, 8 de març del 2011

TOTS ASPIREM A LA LLIBERTAT

Tenim la sort de poder viure de primera mà un canvi que pot tenir conseqüències d’abast mundial. Durant aquest darrer mes s’han estat gestant canvis a tota la zona del Magreb que poc a poc s’estenen a la Península Aràbiga.  L’impuls revolucionari del poble que reclama democràcia davant dels líders autoritaris i dictatorials actuals pot realment fer un gir mundial tant o més gran que la caiguda del mur de Berlin.

Aquesta nova situació pot ser de vital importància en els propers anys i espero que aquesta lluita dels ciutadans que amb il·lusió esperen un nou futur, no els sigui manllevada pels interessos internacionals. Tant de bo aquesta generació sàpiga trobar uns líders polítics que estiguin a l’alçada de la situació i donin el grau de llibertat i prosperitat a aquests pobles.

D'aquesta revolta m’agraden unes quantes coses, que són les que m’il·lusionen especialment:

  • En primer lloc la sorpresa i rapidesa de les revoltes, ni els països occidentals ni els Estats Units van ser capaços de preveure els fets, la qual cosa posa de manifest que en aquest món no ho poden controlar tot.
  • El fet que un dels mitjans de convocatòria i difusió hagin estat les eines de web 2.0. El poder s’ha apropat de nou als ciutadans que anònimament s’han convocat i han esdevingut la força del canvi.
  • I finalment que el model d’aquesta revolta s’hagi inspirat més en el model islàmic de Turquia i no en referents com Afganistan on el component islàmic té un caire molt més regressiu.
Plaça Tahir a Egipte en plena revolta ciutadana

També crec que bona part de la raó de la revolta contra els governs corruptes i dictatorials ve donat per l’obertura de mires que s’ha aconseguit gracies al fluxos migratoris. Molts dels ciutadans del Magreb que s’han vist obligats a venir a Europa en busca d’oportunitats de feina per sortir de la pobresa dels seus països han conegut una societat on la democràcia dóna drets més igualitaris i on el benestar és un dret bastant generalitzat, i això ha fet que entrin en contradicció amb l’organització dels seus països on la riquesa no es redistribueix i uns quants exploten la resta fent valer estructures de l’edat mitjana on el coneixement i el desenvolupament dels pobles va en contra de l’estatus dels dictadors, per això prefereixen tenir un poble ignorant i que es conformi amb el poc que té per sobreviure. El pas per la nostra societat, amb totes les mancances que té, els hi ha permès obrir els ulls.
L'exèrcit de Tunisia rebent els clavells dels ciutadans


Tant de bo aquesta nova situació facilita el desenvolupament d’aquests països i no els hi faci falta haver de deixar casa seva per trobar un futur per les seves famílies.

Per qui vulgui ampliar informació us recomano que llegiu l’article de l’Antoni Segura al Periódico 

o bé el seu llibre “Senyors i Vassalls del segle XXI” on fa un retrat de la nova situació geoestratègica del món.


Finalment una cançó 

diumenge, 27 de febrer del 2011

La necessitat d’unir-nos per Valls.



Des que el passat mes de setembre vaig agafar la responsabilitat d’encapçalar la candidatura d’ERC a Valls, amb vistes a les pròximes eleccions municipals, he anat mantenint entrevistes i reunions amb molts ciutadans, representants d’entitats, emprenedors, botiguers, agents culturals..... Fruit d’aquestes trobades he anat madurant la idea que el que ens cal a Valls és sumar sinergies, unificar esforços i crear una plataforma en què tots els que estiguem interessats en millorar la ciutat des d’una òptica progressista, d’esquerres i independentista hi tinguem una veu que s’escolti amb força. Parlo d’un projecte comú d’esquerres i sobiranista que sigui un referent per un ampli sector de la societat, que canviï la manera de fer política que es fa a Valls, i que generi un espai de participació activa entre els vallencs.

Crec sincerament que a Valls li toca, ara, tenir un projecte nou, amb aire fresc i amb polítiques dirigides essencialment a millorar la qualitat de vida de les persones, visquin on visquin de la ciutat, tinguin els orígens que tinguin. Una ciutat socialment cohesionada i on tots ens hi sentim còmodes i ben representats; amb bons serveis repartits de manera equitativa al centre i als barris; amb il·lusió per a progressar i liderar projectes, idees, reptes; amb oportunitats pels sectors econòmics i emprenedors que reactivin el mercat laboral; i sobretot, amb orgull de ser el què som i de formar part d’una ciutat patrimoni mundial. 


Des de mitjan gener, i amb aquest esperit de sumar esforços per oferir a la ciutadania una alternativa d’esquerres i independentista amb possibilitats d’entrar a l’Ajuntament amb més força de la que avui està representada, vam obrir converses amb els responsables de tres formacions polítiques (CUP, Solidaritat Independentista i Reagrupament), així com amb persones de plataformes polítiques amb un compromís personal amb aquests principis progressistes i nacionals fora de dubte. Molts amics i persones amb qui vaig compartir la idea van dir-me que era necessari plantejar-ho, però que alhora seria molt difícil d’aconseguir. No obstant això, calia provar-ho. 

El plantejament, d’altra banda, era prou honest i net d’ambicions: un pacte transversal, sense condicions, ni noms, ni sigles polítiques, on Valls fos el denominador comú, posant-nos d’acord en el model de ciutat que volem (no estem tan allunyats, els uns dels altres), i definint les prioritats del programa municipal. Sóc conscient, i així ho he transmès a tots amb els què m’he entrevistat, que per cosir un pacte ampli cal molta generositat. Bé doncs, des de Esquerra hem estat disposats a donar aquest pas i a cedir en alguns aspectes per arribar al bé comú. Finalment, però, no ha estat del tot possible: la CUP ha dit que ara per ara no vol pactes; Solidaritat Independentista considera positiva la iniciativa però la condiciona a que tots hi siguem, i amb la renúncia de la CUP ha optat per no presentar-se tot i que vol mantenir oberts els ponts de diàleg; i els responsables de Reagrupament han optat per sumar i donar suport al projecte. Així, presentarem una llista conjunta ERC i Reagrupament.

Amb tot, malgrat no haver reeixit en l’intent avanço que seguiré treballant fins el darrer dia per tal d’incorporar el màxim de sensibilitats a la llista i obtenir un nodrida representació de gent d’esquerres, progressista i independentista. Crec que Valls s’ho mereix i ho necessita.