diumenge, 26 de desembre del 2010

BON NADAL

Us deixo les Felicitacions de Nadal, esperant que aquestes celebracions us omplin d'alegria els vostres cors i que retrobeu a tots els que estimeu.

La de Casa

La de Pa Sucat



La familiar divertida



I per acabar una bonica cançó de Nadal

diumenge, 19 de desembre del 2010

ROSCOS DE VI


Aquesta és una d’aquelles tradicions familiars que m’agraden. Es una tradició fruit del mestissatge cultural, a casa de la meva dona es feien els roscos de vi i d’ou per Nadal i el dia de Nadal es desitjaven bon Nadal al dematí amb uns roscos i una mica d’anís que el pater familiae s’encarregava de portar al llit a l’hora que despertava tota la família. D’ells en vaig aprendre i ara ja forma part de la nostra tradició familiar.
Quan s’apropa el Nadal hem d’estar pendents de quan donen l’oli nou a Picamoixons, aquest any una mica més tard del costum, va ser  aquest divendres passat. I ja tens a la família cap a Picamoixons ahir al vespre, que avui s’havien de fer els roscos per Nadal. Avui hem fet vuit quilos i mig de roscos per casa, la família i els amics. 
A casa nostra i per extensió a la família, el Nadal arriba amb els roscos.
I ara us explicaré com els hem fet, la formula és per fer uns 8 kg de roscos, feu-ne la reducció vosaltres mateixos.

Ingredients:
  • 1l d’oli de Picamoixons.
  • 1l de vi blanc de Capçanes.
  • 50cc d’anís.
  • Un parell de grapats de matafaluga.
  • 1’5 kg de sucre.
  • 4 kg de farina.
  • Un sobre de llevat.

 El dia abans heu de posar 1l d’oli a la paella i quan estigui bastant calent apagueu el foc i tireu-hi els dos grapats de llavors d’anís.

Pimpinella anisum

L’endemà al matí moleu el sucre ben fi, agafeu un quilo de sucre i el desfeu amb el vi blanc.
Després heu de agafar  un gibrell de ceràmica,  “el lebrillo” com diuen a ca els sogres, i  posar-hi el gotet d’anís, l’oli, el llevat i aneu-hi posant la farina fins que la massa no s’enganxi als dits.

Amassant primer amb la màquina

Un cop feta la massa es posa sobre el marbre i arriba l’hora de treballar-la amb força amb els punys i les mans , és el moment bo per deixar esplaiar-se els adolescents atonyinant la massa.


Desfugant-se amb la massa

Un cop la massa està apunt cal estirar-la i amb l’ajut d’un parell de gots fer la forma dels roscos, us poso una foto perquè ho veieu.





Els roscos els fregirem amb oli de Picamoixons i després els posem a escórrer un cop escorreguts els arrebossem amb el sucre mòlt, aquesta operació és l’anomenat “embarrado con azúcar”.


Passant per sucre els roscos

També els podem coure al forn i després es suquen en anís i es passen pel sucre mòlt.

Roscos al forn

Per anís i per sucre

Un cop acabat tot el procés els deixeu reposar unes hores perquè s’assequin una mica, després els podeu guardar amb capses i duren ben bè un parell de mesos.

I si voleu seguir la tradició cal llevar-se abans que ningú el dia de Nadal i despertar a la família amb un plat amb un parell de roscos i una copeta d’anís pels grans  i als petits de mistela.

BON NADAL


dissabte, 18 de desembre del 2010

UNA DECISIÓ VALENTA

Avui Joan Puigcercós ha decidit no presentar-se com a president d’Esquerra Republicana al proper congrés.  Ha fet honor a l’eslògan de la campanya al Parlament GENT VALENTA.
És evident que la davallada d’ERC va ser important i avui al Consell Nacional s’ha tancat una etapa que ha donat molts motius perquè aquesta davallada es produís:  les lluites internes. Un cop acabat el passat congrés,  on es va manifestar que dins d’ERC hi ha moltes formes de pensar,  no es va saber tancar bé, recosint el partit entre totes les sensibilitats i formes de pensar per rellançar el partit. Finalment aquest motiu junt amb d’altres van passar factura electoral.
S’ha après dels errors del passat i ara el Joan Puigcercós pren una decisió valenta: liderar el partit fins el congrés  i no presentar-se per garantir el relleu generacional i alhora conduir-lo en aquests moments difícils.  Ha dit que treballarà per aconseguir una candidatura sòlida i unitària de cara al congrés  “perquè s'acabin aquests accents, aquestes famílies i aquests instints” i també ha dit que “diversitat és perfectament compatible amb la cohesió i la solidesa”
Esquerra és l’únic partit assembleari on les decisions es prenen per votació de TOTS els militants, i tots els vots valen el mateix. Aquest fet diferencial i de democràcia interna on es publicita tot el que es fa i es dóna transparència a les decisions dels militants, sembla que topa amb la ciutadania poc amiga del soroll i les discrepàncies. 
Que prima més l’estètica o l’ètica?  Sembla que ens agraden les coses ben embolicades,  polides i que entrin pels ulls sense tenir en compte què hi ha dins del paquet,  més que les caixes de vidre transparent per veure que hi ha a dins.

Espero que algun dia es reconegui l’esforç de democràcia interna que fa que ERC sigui un partit diferent i no un més dels partits, per això és el meu partit. Un partit transparent en les decisions internes, en el seu finançament i en la seva aposta de país.




TOTS JUNTS PODEM FER GRANS COSES

dijous, 2 de desembre del 2010

ESPINACS AMB GAMBES


Fa dies que no poso cap recepta i ara que comença el temps dels espinacs us suggereixo un plat amb diferents sabors i a un xic d’originalitat.
Molts cops barregem tots els sabors en el plat i li deixem fer el xup xup necessari per agermanar-ho tot. Aquest plat pretén el contrari, mirar de separar els ingredients i que cadascú al plat faci la seva barreja particular.
Necessitarem:
Espinacs
Llagostins
Cansalada ibèrica
Gambetes petites
Pinyons
Mel
Oli de Picamoixons
Vi ranci de Cal Cecílio de Gratallops

Com sempre començarem anant a mercat i comprant uns bons espinacs, uns llagostins frescos i la resta d’ingredients.

Rentem els espinacs i els posem en una olla només amb l’aigua que portin i els salem. Posem foc viu, els tapem i els anem girant amb l’ajuda de dues forquilles, quan deixin anar aigua, els girem de nou, no els hem de coure excessivament. Els traiem  els escorrem.

Amb una paella hi posem l’oli i saltegem els espinacs tallats a foc viu,  els reservem.
Pelem els llagostins en cru deixant-los els caps. Agafem la cansalada ibèrica i en fem uns talls molt fins, un bon consell per tallar-la fina és posar-la 15 minuts al congelador. Amb aquests talls emboliquem els llagostins.

Posem una paella antiadherent a foc fort, sense oli. Quan estigui ben calenta poseu-hi els llagostins. La cocció aquí és delicada,ja que hem d’aconseguir que la cansalada s’enrosseixi i que el llagostí que cuit al punt sense passar-se sinó quedarà eixut; per això es millor no posar molts llagostins alhora a fer-se per evitar que es refredi la paella. Un cop trets reserveu l’oli que ha fet la cansalada a la paella.
Saltegem les gambetes amb oli, quan siguin roses poseu-hi unes gotes de vi ranci i quan s’hagi evaporat ho reserveu.

En una altra paella poseu a enrossir els pinyons amb un  raget d’oli, quan estan rossos afegiu-hi una cullerada de mel.

I ara el més interessant muntar el plat. Disposem els espinacs al mig, a sobre un parell de llagostins, repartim les gambetes i els pinyons caramel·litzats i ho amanim amb unes gotes del oli que ha fet la cansalada.
La gràcia està en anar menjat petites porcions barrejades al gust del consumidor.

Per veure un bon rosat, jo us proposo el Mas Dionis de Capçanes. Un bon vi descobert per mi fa poc i que acompanya molt be plats contrastats com aquest.