diumenge, 20 de març de 2011

Sentiments a flor de pell



Ahir vam organitzar un acte per homenatjar les persones que durant aquest 80 anys han treballat a Esquerra i han servit a Valls amb el seu esforç i el seu temps.

Durant les darreres dues setmanes, quan estàvem preparant  la documentació, els escrits, les fotografies, la posada en escena... ja tenia el pressentiment que aquest acte no em deixaria indiferent i la realitat ha superat de llarg el que havia pensat.

De fet al remenar fotografies i la història d’aquests homes que tant han fet per Valls, aquells primers alcaldes dels anys 30, les fotografies de Macià a Valls, les dels companys que van mantenir la flama durant el franquisme i les imatges dels ciutadans de Valls il·lusionats acompanyat els regidors que m’han precedit aquests darrers anys, tot això anava generat dins meu un seguit d’emocions que se’m fan difícils d’explicar. Una barreja d’emoció, de responsabilitat de ser hereu de tots aquests patriotes,  d’il·lusió de formar part d’un partit que tant ha fet pel país durant tants anys...

Judit Casaprima parlant del seu avi
Però ahir, tot va ser molt més intens, veure les netes de Victorià Casaprima emocionades a l’escenari agraint aquest homenatge o tota la família del Joan Guasch " Bondeu" a l’escenari dient que se senten hereus políticament del que el seu pare va representar, son sensacions que fan difícil que no se’t humitegin els ulls.
La família de Joan Guasch
Veure aquells cinc alcaldes de l’època de la república i els que van viure la guerra i el franquisme portant Esquerra al cor, et fa veure el bé que estem ara i el fàcil que ho tenim, avui no hem d’anar a la presó, ni ens afrontem a l’exili, ni a la repressió, podem parlar amb català sense por; tenim altres problemes com a país sense estat, però els que ens posem  en política ho tenim francament més fàcil que els nostres predecessors.
Josep M  Pallàs passant-me el testimoni
Més endavant  el parlament del Jordi Castells reflexionant sobre com s’ha de treballar en clau de poble amb voluntat de servei  i la presentació que el Pep Pallàs feu de mi, per tal de passar-me el testimoni, em van anar situant en un vertigen d’emocions que va acabar a l’hora d’adreçar-me als assistents a l’acte.   
Jo situat a l’escenari emmarcat per l’estelada i precedit d’aquests 80 anys d’història, de les persones  que m’han precedit, del sacrifici per la pàtria i el treball per Valls.... comences a parlar amb una sensació a l’estomac difícil d’explicar. 

Moment final de l'acte cantant els segadors
Tots aquests sentiments es quedaran en el meu cor durant molts anys, us asseguro que ha estat un dels dies que se’t queden gravats a la teva història vital.

 
Us deixo alguna foto més de l'acte i també el vídeo " A espatlles de Gegants" dedicat a aquests 80 anys d'Esquerra

Abans de començar l'acte amb els companys de candidatura
La família de Victorià Casaprima
Victorià casaprima al balcó de l'Ajuntament el 1931
Amb els companys de llista aplaudint la intervenció de l'Oriol Junqueras

 

Cap comentari:

Publica un comentari