TOTS ASPIREM A LA LLIBERTAT

Tenim la sort de poder viure de primera mà un canvi que pot tenir conseqüències d’abast mundial. Durant aquest darrer mes s’han estat gestant canvis a tota la zona del Magreb que poc a poc s’estenen a la Península Aràbiga.  L’impuls revolucionari del poble que reclama democràcia davant dels líders autoritaris i dictatorials actuals pot realment fer un gir mundial tant o més gran que la caiguda del mur de Berlin.

Aquesta nova situació pot ser de vital importància en els propers anys i espero que aquesta lluita dels ciutadans que amb il·lusió esperen un nou futur, no els sigui manllevada pels interessos internacionals. Tant de bo aquesta generació sàpiga trobar uns líders polítics que estiguin a l’alçada de la situació i donin el grau de llibertat i prosperitat a aquests pobles.

D'aquesta revolta m’agraden unes quantes coses, que són les que m’il·lusionen especialment:

• En primer lloc la sorpresa i rapidesa de les revoltes, ni els països occidentals ni els Estats Units van ser capaços de preveure els fets, la qual cosa posa de manifest que en aquest món no ho poden controlar tot.
• El fet que un dels mitjans de convocatòria i difusió hagin estat les eines de web 2.0. El poder s’ha apropat de nou als ciutadans que anònimament s’han convocat i han esdevingut la força del canvi.
• I finalment que el model d’aquesta revolta s’hagi inspirat més en el model islàmic de Turquia i no en referents com Afganistan on el component islàmic té un caire molt més regressiu.

Plaça Tahir a Egipte en plena revolta ciutadana

També crec que bona part de la raó de la revolta contra els governs corruptes i dictatorials ve donat per l’obertura de mires que s’ha aconseguit gracies al fluxos migratoris. Molts dels ciutadans del Magreb que s’han vist obligats a venir a Europa en busca d’oportunitats de feina per sortir de la pobresa dels seus països han conegut una societat on la democràcia dóna drets més igualitaris i on el benestar és un dret bastant generalitzat, i això ha fet que entrin en contradicció amb l’organització dels seus països on la riquesa no es redistribueix i uns quants exploten la resta fent valer estructures de l’edat mitjana on el coneixement i el desenvolupament dels pobles va en contra de l’estatus dels dictadors, per això prefereixen tenir un poble ignorant i que es conformi amb el poc que té per sobreviure. El pas per la nostra societat, amb totes les mancances que té, els hi ha permès obrir els ulls.

L'exèrcit de Tunisia rebent els clavells dels ciutadans

Tant de bo aquesta nova situació facilita el desenvolupament d’aquests països i no els hi faci falta haver de deixar casa seva per trobar un futur per les seves famílies.

Per qui vulgui ampliar informació us recomano que llegiu l’article de l’Antoni Segura al Periódico 

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/20110303/final-gaddafi-europa/916946.shtml 

o bé el seu llibre “Senyors i Vassalls del segle XXI” on fa un retrat de la nova situació geoestratègica del món.

http://www.lacentral.com/9788495616364

Finalment una cançó 

La necessitat d’unir-nos per Valls.

Des que el passat mes de setembre vaig agafar la responsabilitat d’encapçalar la candidatura d’ERC a Valls, amb vistes a les pròximes eleccions municipals, he anat mantenint entrevistes i reunions amb molts ciutadans, representants d’entitats, emprenedors, botiguers, agents culturals..... Fruit d’aquestes trobades he anat madurant la idea que el que ens cal a Valls és sumar sinergies, unificar esforços i crear una plataforma en què tots els que estiguem interessats en millorar la ciutat des d’una òptica progressista, d’esquerres i independentista hi tinguem una veu que s’escolti amb força. Parlo d’un projecte comú d’esquerres i sobiranista que sigui un referent per un ampli sector de la societat, que canviï la manera de fer política que es fa a Valls, i que generi un espai de participació activa entre els vallencs.

Crec sincerament que a Valls li toca, ara, tenir un projecte nou, amb aire fresc i amb polítiques dirigides essencialment a millorar la qualitat de vida de les persones, visquin on visquin de la ciutat, tinguin els orígens que tinguin. Una ciutat socialment cohesionada i on tots ens hi sentim còmodes i ben representats; amb bons serveis repartits de manera equitativa al centre i als barris; amb il·lusió per a progressar i liderar projectes, idees, reptes; amb oportunitats pels sectors econòmics i emprenedors que reactivin el mercat laboral; i sobretot, amb orgull de ser el què som i de formar part d’una ciutat patrimoni mundial. 

Des de mitjan gener, i amb aquest esperit de sumar esforços per oferir a la ciutadania una alternativa d’esquerres i independentista amb possibilitats d’entrar a l’Ajuntament amb més força de la que avui està representada, vam obrir converses amb els responsables de tres formacions polítiques (CUP, Solidaritat Independentista i Reagrupament), així com amb persones de plataformes polítiques amb un compromís personal amb aquests principis progressistes i nacionals fora de dubte. Molts amics i persones amb qui vaig compartir la idea van dir-me que era necessari plantejar-ho, però que alhora seria molt difícil d’aconseguir. No obstant això, calia provar-ho. 

El plantejament, d’altra banda, era prou honest i net d’ambicions: un pacte transversal, sense condicions, ni noms, ni sigles polítiques, on Valls fos el denominador comú, posant-nos d’acord en el model de ciutat que volem (no estem tan allunyats, els uns dels altres), i definint les prioritats del programa municipal. Sóc conscient, i així ho he transmès a tots amb els què m’he entrevistat, que per cosir un pacte ampli cal molta generositat. Bé doncs, des de Esquerra hem estat disposats a donar aquest pas i a cedir en alguns aspectes per arribar al bé comú. Finalment, però, no ha estat del tot possible: la CUP ha dit que ara per ara no vol pactes; Solidaritat Independentista considera positiva la iniciativa però la condiciona a que tots hi siguem, i amb la renúncia de la CUP ha optat per no presentar-se tot i que vol mantenir oberts els ponts de diàleg; i els responsables de Reagrupament han optat per sumar i donar suport al projecte. Així, presentarem una llista conjunta ERC i Reagrupament.

Amb tot, malgrat no haver reeixit en l’intent avanço que seguiré treballant fins el darrer dia per tal d’incorporar el màxim de sensibilitats a la llista i obtenir un nodrida representació de gent d’esquerres, progressista i independentista. Crec que Valls s’ho mereix i ho necessita.

LES FESTES DECENNALS, ORGULLOSOS DE SER VALLENCS!

Aquestes festes Decennals han estat un èxit rotund i incontestable de la ciutat, i la clau de tot plegat ha estat la massiva i entusiasta participació dels ciutadans en tots els actes. Aquests dies feia goig passejar per Valls, la gent omplia els carrers, les cares eren de felicitat i es destil·lava per tot arreu l’orgull de ciutat. La gent se sentia orgullosa de ser de Valls, de pertànyer en aquesta ciutat que ha estat capaç d’estar en el centre de la mirada i en el punt d’atenció de molts ciutadans de Catalunya.

Aquest  és un fet que personalment m’emociona. Estimar Valls i gaudir de la ciutat, vet-aquí que simple i complexa a la vegada, no? Simple perquè ha quedat demostrat que quan ens hi posem de debò som capaços de convertir Valls en una ciutat entusiasta, referent, que col·labora i participa activament, que és motor i que té capacitat de liderar projectes. I complexa perquè massa sovint ens deixem vèncer i portar per una comoditat mal entesa, ens costa d’assumir un paper en la societat local, i ja ens està bé en que ens facin mentre no ens molestin massa.... I llavors acceptem amb resignació el fet que molts ciutadans visquin d’esquena a la ciutat. Insisteixo, la gran lliçó d’aquestes Decennals ha estat fer-nos veure a tots plegats que la tendència es pot capgirar oferint il·lusions col·lectives i activitats que ajudin a sentir-se partícip de la vida de la ciutat .  

Presentació del Lleó la plaça plena de gom a gom

 Han estat molts els actes que han fet possible la participació de la gent; sobretot els actes de carrer vinculats a la cultura popular  sorgits del treball incansable de molts ciutadans vinculats a entitats de cultura popular.  Hi ha hagut una activitat que, al meu parer, ha estat l’estrella d’aquest esperit: la ruta de les Tapes. Sorgida de la iniciativa d’uns ciutadans, ha fet confluir en un punt moltes sinergies: l’activitat comercial, el sortir amb els amics i socialitzar-se amb altres ciutadans amb qui és difícil de coinciir, el sentir-se partícip d’una activitat diferent i pròpia de Valls, conèixer els establiments de la ciutat... I tot això ha portat als ciutadans a sortir al carrer i a gaudir de Valls amb els amics, amb la família o amb la parella

Konig

Café del Teatre

.

La Pèrgola

Cervesia

El Rebost

Casa del Pulpo

Tant de bo aquest esperit de ciutat el puguem mantenir durant altres períodes de l’any i, per què no, que passi a formar part de la nostra forma de viure a Valls. Desitjo no haver d’esperar deu anys per tornar a gaudir d’aquest ambient. Que no s'acabi i que sigui possible està a les nostres mans.

CUA DE BOU AMB ROVELLONS

Un cop passada la voràgine de les Decennals, en el recés del cap de setmana us deixo un nova recepta, que per cert he fet avui. Un plat contundent que necessita una cuina lenta i amorosa per treure-li tot el profit.

Necessitarem:

1kg de cua de bou tallada a rodanxes

1 porro

4 calçots

5 pastanagues

2 alls

Una tassa de tomaca ratllada

500 cc de vi negre de capçanes

200 cc de vi ranci de la cooperativa de Valls

Oli de Picamoixons.

Rovellons

Sal, pebre negre

Farina

Un polsim de farigola i de romaní.

En una cassola posarem l’oli i rossejarem els talls de cua de bou enfarinats, els reservarem en una safata.

En la mateixa cassola posarem les verdures tallades a rodanxes, i quan canviïn de color i el calçot comenci a transparentar poseu-hi la tomaca. Deixeu coure una mica la tomaca i poseu a la cassola la cua de bou que heu reservat i el vi ranci. Deixeu-ho coure uns 30 minuts, després poseu-hi el vi  negre salpebreu i col·loqueu-ho al forn no massa calent a uns 160- 180 º deixeu-ho coure una hora. És important que el vi negre porti força garnatxa negra i samsò, ja que els tanins li milloren la cocció i fan la carn més amorosa

A la cuina econòmica moments abans de trinxar el suc

Ara  retireu la cua, amb compte que no es desfaci, i passeu la salsa pel turmix, ho torneu a ajuntar tot i poseu-hi les herbes aromàtiques i continueu la cocció uns 40 minuts més. Si convé podeu afegir una mica d'aigua durant la cocció a fi efecte que la salsa no es quedi massa espessa

Deu minuts abans de servir poseu-hi els rovellons que tindreu congelats dels que vau anar a buscar a la tardor o be dels que heu anat a buscar a la botiga del barri envasats en uns pots magnífics.

Rovellons de Rojals

El punt de cocció el sabreu quan la carn es comenci a separar de l’os.

Per acompanyar-ho un bon vi negre  Priorat o del Montsant. Jo m’he decantat per un Montsant Ètim Syrah del 2004

He rumiat quina música posar, però només se m'acudia España Cañi i no m'ha fet el pes si algú te una idea millor m'ho dieu.

DECENNALS PELS MÉS MENUTS

Us deixo el reportatge del Tac 12 on explico com son els actes de les Decennals per a tota la família.



Han estat casi 18 mesos de treball per quadrar la programació amb 46 companyies i 56 espectacles i activitats diferents amb més de 100 funcions i activitats durant les Decennals.

Ningú té excusa de quedar-se a Casa.

SORTIU AL CARRER I DISFRUTEU DE LES DECENNALS EN FAMÍLIA

Per més informació


http://www.vallsdecennals2011.cat/

SE’NS ACABEN ELS METGES D’ANTES

Aquest mes de gener hem tingut la pèrdua a Valls de dos metges dels de tota la vida, el Dr. Cortijo i el Dr. Bofarull, que s’ajunten a d’altres que ja ens han deixat: el Dr. (Josep Maria) Rodon, Dr. Domènech, Dr. Padró , Dr. Alonso... és el final d’una generació del que denominàvem els metges de casa, d’una altra forma de fer medicina.

Com bé sabeu, una forma de fer que la conec en primera persona pel meu pare.  Evidentment que el món canvia, evoluciona i millora, ara tenim més tècnica, més proves, més certesa diagnòstica i millors tractaments, però hi ha una part molt important en la cura de les malalties que rau en un mateix, en el petit metge que tenim dins del cos que ens ajuda a vèncer les malalties, i perquè aquest petit metge treballi li fa falta confiança, suport, amabilitat, bones paraules, empatia i estimació; i en aquest aspectes aquella generació de metges si que n’eren experts.

Molts d’aquests metges deien que només escoltant s'havien guarit moltes persones. Avui dia, amb les ràtios i criteris d'eficiència i gestió del temps això és més que una missió impossible. Però abans es valorava molt anar a cal metge, explicar els problemes, compartir-los amb secret professional (gairebé com un capellà), i amb una mena de conxorxa que s'establia entre el pacient i el doctor es resolien i sanaven molts mals...

Aquests dies m’han vingut un seguit de paraules que avui ja no s’usen: “aconduït”, “iguala”, paraules que definien la relació “comercial” amb el metge; l’aconduït era el cap de família i tots els seus eren clients privats del metge al que pagaven una iguala, una quantitat fixa mensual o anual que dóna dret a totes les visites necessàries i a l’hora que fos, recordo que en els anys 70  eren de 200 pessetes al mes.

Era una forma de fer medicina en que les hores comptaven poc, sempre disposats a atendre els malats, o a anar a visitar algun dels “aconduïts”a casa seva, seure al costat del llit i visitar el malalt amb la confiança de molts anys de coneixença, donant aquells ànims necessaris per activar la voluntat de curar-se.  Per contra el temps del metge pels de casa era un luxe, poques hores disponibles per la família i jo que era el petit recordo molt poques tardes amb el pare i poc temps a casa, suposo que com molts altres en aquella època.

Crec que aquesta forma de fer va marcar una època i la gent se’n sentia agraïda, la prova és que els dies dels enterraments les esglésies es van fer petites. Un estil de treball no marcat tant per la productivitat i la tecnologia, on primava la vocació pel treball i el servei a les persones; tant de bo l’aprenguéssim tots d’aquesta manera de treballar i l’apliquéssim en el nostre dia a dia, segur que Valls ho notaria.

Tard o d’hora a Valls haurem de fer alguna cosa per recordar aquestes persones que amb el seu treball diari tant van fer per millorar la qualitat de vida i l’harmonia de la ciutat.

2011: a Valls se’ns gira feina

Sempre  que comencem un nou any ens omplim de propòsits i il·lusions. Aquest 2011 ja porta un factor il·lusionador sota el braç, les Festes Decennals, una setmana festiva plena d’activitats per a tothom que pretén que els vallencs surtin al carrer i participin dels actes.

Aquestes Decennals de ben segur que seran un moment d’orgull ciutadà. Són dies d’altes despeses (entrades, vestuari...), però també poden ser dies de solidaritat. Per això des de Càritas i la Comissió d’Actes Religiosos de les Decennals s’ha creat  el projecte anomenat “Vides compartides”, que pretén facilitar habitatge a qui més ho necessita. Tant de bo aquest encertat projecte rebi el màxim de suport possible de tots plegats, perquè la cohesió social ha de ser un dels màxims valors de la ciutat, ara més que mai.

Per saber-ne mes del projecte podeu clicar  http://www.candela2011.cat/projecte.html

Podeu col·laborar fent aportacions al compte 2100 0952 40 0200003500.

Ball de la Primera a les Festes Decennals

Enguany també serà un any de reptes de ciutat: hem de fer front als problemes socials i econòmics derivats de la crisi, però també hem d’encarar molts temes pendents de fa massa temps, com planificar el futur urbanístic de Valls. Això vol dir definir clarament quin model de Valls volem pel futur i prendre decisions amb valentia política, entre altres coses, per dinamitzar el teixit comercial i per fer una bona promoció de la ciutat, dues assignatures pendents de la ciutat.

I valentia no és, precisament, escudar-se en informes per no actuar, com ha passat amb la distribució escolar de l’alumnat o amb l’Escola Municipal de Música: no tant per la despesa inútil que comporten aquests estudis, sinó sobretot perquè tots sabem quins són els problemes i les solucions en aquest sentit, seria bo de valdre’s de l’opinió qualificada dels professionals de Valls mateix.  El temps va passant i, a Valls, alguns problemes s’eternitzen. Valentia és tenir uns objectius clars, saber trobar la complicitat de tothom perquè tothom s’impliqui d’alguna manera en els objectius i, sobretot, actuar per millorar la realitat.

Res, que sembla que aquest 2011 a Valls se’ns gira feina, i tots estem convidats a participar-hi per tenir una ciutat millor.