L’ ÈTICA DEL PODER

Com més m’endinso en el món de la política i parlo amb els ciutadans més me n’adono de la necessitat d’establir una gran pedagogia en l’ètica del poder.

Actualment quasi bé tothom dóna per fet que la gent busca el benefici propi i això em preocupa, ja que pot arribar a crear la consciència de que el normal és la corrupció i els interessos propis. De fet ja es comença a consolidar aquest pensament, només cal mirar com les eleccions no castiguen els partits involucrats en temes de finançament il·legal  i els polítics que s’han enriquit abusant del poder .

Els polítics i altres persones que són referents econòmics o d’opinió, tenen una gran visibilitat mediàtica i per tant tenen la capacitat  d’influir en la societat,  aquí hi ha la clau del problema. Quan es difon i es generalitza la idea que el model estàndard és el del bé propi en lloc del bé comú.  I aquesta idea va calant a la societat cada cop més.

Personalment em molesta que posin a tothom al mateix sac, crec que hi ha molta gent que té principis ètics i es mou per millorar la societat i aportar alguna cosa al món on vivim.

Aquest descrèdit també fa que la ciutadania passi de la política i es quedi a casa, un gran error, ja que està a les seves mans canviar els polítics i l’estil de fer política. Molts cops sents a dir que “la política no m’afecta” o “ jo passo de la política”, i tant si afecta la política als ciutadans! Els polítics defineixen el marc social on ens movem els ciutadans i això ens influeix en el dia a dia.

Donat aquest creixent descrèdit estaria bé que  tots els polítics fessin un esforç de plantejar-se com van per la vida i si el que fan ho fan per benefici propi o no. Cal renovar el compromís de servei a la comunitat que va lligat a la política i així fer-la més propera al ciutadà i més participativa.

Cal que els polítics, els líders d’opinió  i els dirigents econòmics facin  un esforç en practicar amb més ètica i transparència la seva feina.