Jo sempre he viscut al Barri Antic i aquesta ha estat una olor que sempre m’ha acompanyat, més abans que ara, de fet és una de les moltes coses que ha canviat al barri amb el pas dels anys, s’ha degradat físicament i també emocionalment.
Recordo deu anys endarrere, passejant pel carrer de Sta. Marina, del Pouet, Sta Úrsula, dels Metges... uns carrers on hi vivien gent de la pagesia, amb aquell saber fer a la cuina, quan caminaves per l’entramat urbà; sobretot a l’estiu, quan la calor fa que s’obrin les finestres i passi l’aire, t’arribava el flaire del dinar que s’estava preparant, aquells sofregits fets sàviament; amb l’olor de l’all , la ceba i el tomàquet, tombaves el carrer i ja podies sentir un flaire de cansalada o costella fregida, algú que anava més avançat en el dinar.... Però tot això s’ha anat acabant, ja no es cuina tant, els pagesos s’han fet grans i alguns han marxat del barri i amb els aires condicionants ja no s’obren les finestres..... una llàstima perdre aquestes sensacions.
Per recuperar-les encara que sigui amb la imaginació aniré posant receptes de cuina sota el tema de Amb olor de sofregit, aquelles receptes “d’antes” com diu la gent gran.
Molt bé Jordi, jo t'aniré seguint, perquè hem de perpetuar en la memòria tot el que es feia "antes" (expressió que m'encanta).
ResponEliminaUna abraçada i vés portant flaires encara que sigui a través del blog.
A mi m'encanta passejar i olorar els sofregits.
ResponEliminaEncara n'oloro al Barri Antic, o al meu carrer.
Forma part de la nostra cultura, oi?