Des que el passat mes de setembre vaig agafar la responsabilitat d’encapçalar la candidatura d’ERC a Valls, amb vistes a les pròximes eleccions municipals, he anat mantenint entrevistes i reunions amb molts ciutadans, representants d’entitats, emprenedors, botiguers, agents culturals..... Fruit d’aquestes trobades he anat madurant la idea que el que ens cal a Valls és sumar sinergies, unificar esforços i crear una plataforma en què tots els que estiguem interessats en millorar la ciutat des d’una òptica progressista, d’esquerres i independentista hi tinguem una veu que s’escolti amb força. Parlo d’un projecte comú d’esquerres i sobiranista que sigui un referent per un ampli sector de la societat, que canviï la manera de fer política que es fa a Valls, i que generi un espai de participació activa entre els vallencs.
Crec sincerament que a Valls li toca, ara, tenir un projecte nou, amb aire fresc i amb polítiques dirigides essencialment a millorar la qualitat de vida de les persones, visquin on visquin de la ciutat, tinguin els orígens que tinguin. Una ciutat socialment cohesionada i on tots ens hi sentim còmodes i ben representats; amb bons serveis repartits de manera equitativa al centre i als barris; amb il·lusió per a progressar i liderar projectes, idees, reptes; amb oportunitats pels sectors econòmics i emprenedors que reactivin el mercat laboral; i sobretot, amb orgull de ser el què som i de formar part d’una ciutat patrimoni mundial.
Des de mitjan gener, i amb aquest esperit de sumar esforços per oferir a la ciutadania una alternativa d’esquerres i independentista amb possibilitats d’entrar a l’Ajuntament amb més força de la que avui està representada, vam obrir converses amb els responsables de tres formacions polítiques (CUP, Solidaritat Independentista i Reagrupament), així com amb persones de plataformes polítiques amb un compromís personal amb aquests principis progressistes i nacionals fora de dubte. Molts amics i persones amb qui vaig compartir la idea van dir-me que era necessari plantejar-ho, però que alhora seria molt difícil d’aconseguir. No obstant això, calia provar-ho. El plantejament, d’altra banda, era prou honest i net d’ambicions: un pacte transversal, sense condicions, ni noms, ni sigles polítiques, on Valls fos el denominador comú, posant-nos d’acord en el model de ciutat que volem (no estem tan allunyats, els uns dels altres), i definint les prioritats del programa municipal. Sóc conscient, i així ho he transmès a tots amb els què m’he entrevistat, que per cosir un pacte ampli cal molta generositat. Bé doncs, des de Esquerra hem estat disposats a donar aquest pas i a cedir en alguns aspectes per arribar al bé comú. Finalment, però, no ha estat del tot possible: la CUP ha dit que ara per ara no vol pactes; Solidaritat Independentista considera positiva la iniciativa però la condiciona a que tots hi siguem, i amb la renúncia de la CUP ha optat per no presentar-se tot i que vol mantenir oberts els ponts de diàleg; i els responsables de Reagrupament han optat per sumar i donar suport al projecte. Així, presentarem una llista conjunta ERC i Reagrupament.
Amb tot, malgrat no haver reeixit en l’intent avanço que seguiré treballant fins el darrer dia per tal d’incorporar el màxim de sensibilitats a la llista i obtenir un nodrida representació de gent d’esquerres, progressista i independentista. Crec que Valls s’ho mereix i ho necessita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada